LES COSES .... SÓN COM SÓN?

És veritat que ... les coses són com són però també ho és ... que algunes poden canviar. El fet que siguin de determinada manera no vol dir necessàriament que sempre hagin d’estar així. Insisteixo, les coses poden canviar i de fet canvien. Hi ha coses que penses que mai no faries o que no et passarien ... i et passen. Tothom ha tingut alguna sorpresa en aquest sentit, no? Cada un de nosaltres pot intentar millorar alguns aspectes de la seva vida, però per aconseguir-ho és fonamental trobar-se amb l’entorn precís i sobretot amb les persones adequades. Això però, sé que ... és una loteria com es diu vulgarment. La vida et va (generalment) ... segons les companyies que tens. Estic convençut que és així. Les persones del teu voltant influeixen de manera decisiva en “com et van les coses”. Anem per parts ... “primer l’u i després el dos”, no?

Quan tens persones positives a prop ... les coses van molt millor que quan les que tens ho veuen tot negatiu, o són de les que “van fent”. És fonamental envoltar-te d’amics que t’ajudin a ser ... millor persona i que t’acceptin i t’estimin. No és difícil ... crec. Ara bé, cal triar ... de manera adequada.

La nostra salut mental i equilibri personal estan molt vinculats amb la forma en la qual vivim les relacions amb els altres. La convivència, com ens sentim, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Hi ha de tot. Jo veig qui gaudeix de les relacions amb els altres i en canvi observo qui ... què per dir-ho d’alguna manera ... les pateix. És una sort tenir algú per compartir un somriure, un petó, una idea ... una il·lusió, una conversa telefònica, un treball, una abraçada, una alegria, un sms, un secret ... o una cervesa, no? És fonamental ... de fet és la “xispa” de la vida.

De vegades ... una amistat de “sempre” ... d’altres una de “nova”, o d’altres també una “antiga” retrobada de casualitat ... qualsevol excusa és bona, per passar una estona amb algú amb qui que et sents a gust. Què bé poder-ho fer!!! Quina sort, no? Sé que no és gens fàcil ... però val la pena.

Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desitjos i drets de cada un de nosaltres. Si les utilitzem adequadament podrem aconseguir satisfaccions en tots els àmbits de la nostra vida, però especialment en el de les amistats.

La cara expressa les emocions fonamentals: por, ràbia, menyspreu, alegria, tristesa i sorpresa. Hi ha dues zones de la cara que representen especialment aquestes emocions: els ulls i la zona inferior de la cara (boca).

Mirar als ulls ajuda a establir el contacte i depenent de com siguin aquestes mirades s'expressen les emocions: en general es consideren més properes a les persones que miren més el seu interlocutor. Mirar “poc” o de manera esquiva pot ser signe de timidesa. La mirada acompanya la conversa: si mirem quan escoltem animem l'altra persona a comunicar-se. Mirar als ulls quan parlem converteix el nostre discurs en més convincent (almenys això crec), i ens reforça quan parlem. Ara bé, també necessitem que ens mirin. Quan parlo i no em miren ... jo sempre ho reclamo: Si us plau ... em pots mirar els ulls? “Si no em mires ... no t’ho explico”. La resposta sempre és positiva i molts cops acompanyades d’un somriure ... no es poden dir coses importants a un altra persona sense que et miri. És del tot impossible ... és massa complicat, almenys per ami.

El somriure quasi sempre denota proximitat, suavitza tensions i facilita la comunicació. Però si el gest somrient expressa ironia o escepticisme pot manifestar rebuig, indiferència o incredulitat. Per tant, hem de procurar fer-ho amb naturalitat. El somriure ajuda a tot. Afavoreix a la persona que el fa, i sobretot tranquil·litza a la que el rep. Les persones que somriuen tenen més facilitat per establir relacions que les que no ho fan (estudi als EEUU, clar!!!). És veritat ... de vegades un “somriure diu més ... què mil paraules”. Jo agraeixo molt ... un somriure. Un “je-je-je” no te preu!!!

Les mateixes paraules amb entonació diferent transmeten sentiments tan diversos com ironia, ira, excitació, sorpresa, alegria, felicitat o desinterès. Un to esmorteït és senyal de cansament, abatiment o depressió. De vegades parles amb algú i notes que està cansat. Què està fent més feina de la que pot ... i encara que intenti dissimular no ho aconsegueix. A mi em sap greu ... detectar el cansament. De vegades ... no ens organitzem prou ... i anem cansats.

Una conversa que es manté sempre en el mateix to pot resultar monòtona i avorrida i suscita poc interès. Es fa sentir més i comunica millor, la persona que juga amb les modulacions de veu al llarg de la seva xerrada. El to, que tan poc cuidem normalment, és de vegades tan important com el mateix contingut de les nostres paraules.

Un volum alt de veu expressa seguretat i domini de la situació, però quan s'eleva massa pot suscitar rebuig i connotar agressivitat. El volum baix, per la seva part, pot suggerir estats d'ànim com debilitat o falta de confiança en un mateix però també confidencialitat i proximitat. I quedar-se sense veu?

Quedar-se sense veu ... és símptoma de sensibilitat i emoció. Qui es queda sense veu en una conversa? La resposta és ... qui està molt bé sentint el que sent ... o molt malament. O també qui ... no te res a dir, perquè està a gust sentint el que li diuen ... i no vol deixar d’escoltar ... i tampoc no vol que aquella veu calli. Les seves cordes vocals s’han relaxat ... i la veu ha marxat. Em sento bé quan jo parlo i la persona que m’escolta ... es queda sense veu.

El cos també és important. Els gestos expressen com se sent interiorment la persona d'acord amb la seva manera de ... seure, de moure’s, de caminar... es poden transmetre diferents estats anímics: escepticisme (encongint-se d'espatlles), agressivitat (estrenyent els punys), indiferència (asseient-nos quasi estirats quan algú ens parla).

La distància física entre persones que es comuniquen també indica la proximitat emocional entre ells. Dos cossos propers expressen proximitat afectiva. Lo millor però ... una abraçada. L’abraçada és afecte i “donar-te” a l’altre ... i també agafar tot el que et dona. És el cos a cos ... a mi m’encanta. I si hi ha un dit ... què es va movent ... és perfecte, no?

De fet ... l’abraçada es mereix un capítol a part, no?
Ja el faré.

(També està dedicat ... t’ho mereixes)

El repte de la nova categoria Chechu i Álex Cruz són un altre exemple de la filosofia que segueix el Nàstic aquesta temporada: combinar jugadors experimentats i amb una trajectòria consolidada amb d’altres amb projecció. Llegir article	Ningú no partirà amb avantatge César Ferrando va valorar ahir la tornada a la feina del Nàstic i va mostrar-se satisfet per les incorporacions fetes fins ara, tot i que espera que arribin els nous fitxatges per completar la plantilla. Respecte a les cares noves, el tècnic va afirmar que encara no podia valorar-les, perquè es tracta de futbolistes molt joves i «ara, estan una mica nerviosos». Llegir article
Per començar, a Tenerife El Nàstic començarà la segona temporada consecutiva a segona divisió A el 30 o el 31 d’agost al camp del Tenerife, com el curs 2005/06, el que va acabar amb l’ascens dels grana a primera tot i perdre contra els canaris en el debut (3-1). Curiosament, l’últim desplaçament de la temporada passada també va ser a Santa Cruz de Tenerife, i el Nàstic hi va perdre en un partit sense res en joc (2-1). Llegir article	Retorn amb una cara nova El Nàstic 2008/09 ja sua. César Ferrando va dirigir ahir a la tarda el primer entrenament d’una temporada que ha de servir per recuperar la il·lusió perduda després d’una campanya decebedora en què l’equip va poder salvar els mobles amb la permanència. Aquesta temporada, l’equip tarragoní està obligat a mirar més amunt. Llegir article
Triple aterratge al Nou Estadi El Nàstic torna aquesta tarda a la feina i, entre els futbolistes que es posaran a les ordres de César Ferrando, ja es començaran a veure les primeres cares noves. El tècnic de Tavernes de la Valldigna podrà disposar dels recent arribats Xabi Pascual, Cherfa i Tandia, que van ser presentats ahir davant l’afició. Per la seva part, David Bauzá i Lolo Yedra també es posaran les botes, ja que aquest migdia seran presentats. Llegir article	100 programes de Nastic Total a Radio el Vendrell El passat dijous 10 de juliol del 2008, a 2/4 de 7 de la tarda en el Pavelló Àngel Guimerà, va tenir lloc el Triangular de Futbol Sala, amb motiu dels 100 programes del NàsticTotal de Ràdio El Vendrell, on hi van participar els tres equips de les tres penyes baixpenedesenques representatives dels equips catalans, que fins ara, juguen en la 1ª i 2ª divisió del futbol espanyol : Penya Febre Grana del Baix Penedès, Penya Blanc-i-Blava del Baix Penedès i Penya Blau-Grana del Vendrell. Llegir article
Abel, una marxa inesperada A Abel Buades li quedava una altra temporada de contracte amb el Nàstic, però per motius personals s’ha d’establir a València i, per això, ha demanat al club grana de rescindir el lligam contractual. El Nàstic entén la situació del castellonenc i no hi posarà cap impediment, tot i que sí que pretén aconseguir el compromís del jugador de no fitxar per cap equip punter de segona A i espera treure’n algun benefici econòmic. Llegir article	Ballesteros no descarta deixar el nou camp al calaix «Hi ha molta gent que diu que ho deixem estar i penso que tampoc seria un daltabaix deixar el projecte de l’estadi nou al calaix i tirar endavant el de la ciutat esportiva de Campclar.» Així es va manifestar el batlle tarragoní a l’emissora Catalunya Ràdio, on va fer un pas més en el reconeixement que ara mateix la construcció del futur estadi del Nàstic, que ha de dur a terme l’empresa Pai, resulta inviable. Llegir article