PARLEM O ... CONVERSEM?

Conversar és una de les activitats que donen sentit a la vida. M’encanta fer-ho, i tot i ser molt complicat ... tinc amb qui practicar-ho. Sóc afortunat!!! He volgut buscar al diccionari el seu significat i he entès “parcialment” perquè m’agrada tant. Conversar segons Pompeu significa “entretenir-se amb algú parlant”. No sóc cap expert i molt menys cap especialista en llengua, però no estic del tot d’acord amb la definició que he trobat. Vull matisar una cosa. Clar que m’agrada entretenir-me ... i fer-ho parlant és fantàstic. Però per conversar també cal “escoltar”. És imprescindible. He notat a faltar aquesta paraula a la definició.

El nostre cervell està especialment preparat i dissenyat per les relacions, i quin és el paradigma de la relació? Sense cap mena de dubte, la conversa. Parlar i escoltar, mirar i ser mirat, en definitiva DONAR i REBRE. I això fer-ho compartint un espai i un temps.

I amb això no vull dir que no es puguin tenir “converses” telefòniques o virtuals (internet), que també ho són ... però buenu, jo diria que són com una cervesa sense alcohol, que estan bé o regular ... però, no cal insistir, no? Em sembla que alguns ja saben que penso referent a la cervesa. A la conversa, “lo seu” és mirar-se als ulls i fer-ho en temps real i anar observant les accions i reaccions de l’altra persona!!!

Per gaudir d’un bon estat d’ànim és necessari desplegar les nostres habilitats comunicatives, tant les verbals com les no verbals. A la conversa les podem emprar ambdues. Si bé és cert que el contingut del que diem i escoltem és important, i això bàsicament ho fem a través del llenguatge verbal, tot el que l’acompanya (mirada, somriure, expressió facial, volum i to de veu, cos, etc.) o més ben dit, el llenguatge no verbal, és el que ens dona la informació més significativa. Diuen que la informació que ens dona el llenguatge no verbal és aproximadament el 70% de la comunicació.

Una conversa agradable i tranquil·la ... és el millor del món. Ara parlo jo, ara ho fas tu, ara t’escolto, ara m’escoltes, ara et miro, ara ho fas tu, i noto com ho fas ... fas que “sí” amb el cap o que “no” ... somrius ... i a mesura que anem parlant flueix la conversa. Una infinitat d’emocions agradables passen del nostre cervell al nostre cos, i fins i tot ens sembla que respirem millor, que el cor batega més a poc a poc i segur que ens trobem molt i molt bé. Conversar te efectes terapèutics demostrats científicament i que ara no explicaré perquè m’allargaria molt. Si al damunt ... al llarg de la conversa apareixen els somriures i el sentit de l’humor ... ja estem parlant de “matrícula d’honor”. Això sí que costa!!! No és gens fàcil trobar persones amb les que conversar en aquestes condicions ... però n’hi ha, i tant!!! Jo en tinc!!!

Això sí, es tracta que hi hagi un equilibri entre parlar i escoltar, perquè els qui formem part de la conversa ens sentim còmodes i trobem espai per a participar. Donem senyals amb paraules o gestos que estem escoltant, puguem mantenir el contacte ocular, en definitiva ... ens deixem portar per les emocions, i no ens adonem dels torns. Quan ens oblidem de qui parla i qui escolta ... hem arribat al “nirvana” de la comunicació ... estem al cel.

Una bona conversa per a mi és un regal, no un plaer (això és una altra cosa). Quan la veu adopta uns sons carregats de les emocions que portem amb nosaltres, és màgica i en poca estona és capaç de transformar la mica de negativitat en actituds positives que ens fan sentir molt millor. Quants cops ens sentim malament i únicament unes paraules afectuoses aconsegueixen canviar la nostra actitud? És l’efecte de les paraules, és el valor que donem als qui ens les diu ... és el pilar de les relacions humanes. Si som bons observadors de vegades podem notar que l’altra persona es queda sense veu (és una forma de dir-ho) ... o li tremola, o s’enfosqueix perquè alguna cosa l’ha disgustat, o es torna més viva si alguna cosa l’anima.

En una conversa agradable trobem aquelles gotes d’amabilitat i afecte que en molts moments ens fan falta, aquella fragància de la intimitat, de l’empatia que podem detectar en el somriure dels ulls que ens miren. És una de les activitats més saludables, ja que manté el cervell en el seu millor estat. Ben portada és fascinant i te uns efectes contundents. No podem oblidar que el nostre cervell emocional està dissenyat per processar la missatgeria de l’afecte i aquest tipus de comunicació cara a cara que, únicament es dona a la conversa.

Necessitem cares, ulls, somriures on descansar la nostra mirada, on posar els nostres desitjos de relació i d’intimitat. Tots necessitem interactuar i necessitem descobrir signes d’afecte, d’amabilitat i de tendresa, és a dir, emocions positives cap a nosaltres. He llegit en algun lloc que les persones necessitarien diàriament 45 minuts de conversa per sentir-se bé. Ja ho sabeu, doncs!!!

Avui un altre cop. Sovint quan acabo d’escriure em pregunto si escric a la web adequada. Sempre però la resposta és la mateixa: Quan escric el que escric ... jo ho associo al Nàstic. No sé ben bé per què, no sé quin és el motiu que ... m’impulsa a fer aquesta associació. És molt probable que la resposta sigui que quan parlo d’emocions, afecte i sentiments ... penso en el Nàstic, en el meu ... en el que porto dins i tant em costa compartir, i potser aquesta és la única manera que trobo de fer-ho.

Sí ... segurament és per això!!!
Dues paraules importants a la meva vida: conversa i Nàstic.

No hi res millor que començar una conversa ... mirant als ulls i somrient o rient. En la comunicació, és fonamental, interpretar el llenguatge no verbal perquè hi ha qui és molt “formal” i s’estima més que intueixis i endevinis ... que manifestar obertament els seus sentiments. Cal respectar-ho però, perquè no deixa de ser ... una “altra manera” de comunicar, l’únic que cal és saber interpretar el que ens volen dir.

Els canvis, a la medul·lar César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1. Llegir article	NÀSTIC 2 SALAMANCA 0 Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional. Llegir article
Un abans i un després La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després. Llegir article	Procés de maduració Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit. Llegir article
ALBACETE 3 NÀSTIC 2 Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será. Llegir article	«Jo porto el cavall a beure, si el cavall no vol beure..." César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar. Llegir article
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Estones profitoses Serge N’Gal ha jugat poc fins ara, però ha deixat bones sensacions. Els números, a més, indiquen que amb ell al camp el Nàstic té més gol. Malgrat que només ha participat en tres partits, en els quals ha sortit en la segona meitat, i que solament ha jugat 70 minuts, ha estat testimoni sobre el terreny de joc de la meitat dels gols que fins ara ha marcat el Nàstic en la lliga (4 de 8). Llegir article