L’OPTIMISME I ... JO.

La passada setmana escrivia del “pessimista crònic”, i aquesta, una mica per obligació i molt per devoció ho faig de l’optimista. I el motiu que em porta a fer-ho és que estic convençut que tots hem de fer el possible per ser feliços, i ser optimista ... és la única manera que conec d’ apropar-se’n.

La felicitat és un sentiment. És un estat d’ànim caracteritzat per emocions de satisfacció i de plaer. M’agrada molt la paraula “satisfacció” per que l’associo a dues de molt importants: desig i necessitat. Totes les persones sentim desig i necessitat alhora i ho fem fins el darrer alè.

Aquestes dues paraules no són contràries sinó que ... es complementen. La necessitat i el desig són mots que van directament associats. M’atreviria a afirmar que el desig neix de la necessitat.

La felicitat és un estat d’ànim agradable que sol acompanyar a la idea que la vida val la pena (i tant!!!), depenent de la personalitat i de la situació personal pot oscil·lar des d’una emoció molt i molt intensa de plaer ... a un estat de pau interior molt més seré i tranquil. Cada persona ho veu i ho viu de manera molt diferent. Però tots sabem distingir quan una persona és feliç.

Els ulls són el termòmetre de la felicitat. Més ben dit, no són tant els ulls com la mirada. Llegir la mirada d’una persona ens pot donar informació i moltes pistes sobre com es sent o com pensa, i en definitiva de com li van les coses. Quan observo la mirada d’algunes persones ... puc intuir el seu índex de felicitat.

Per altra banda, l’optimisme és una força molt potent, capaç d’influir de manera positiva en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, aprendre a sentir i pensar en positiu és una inversió realment profitosa que multiplica les possibilitats de viure sans i feliços.

Com podem relacionar felicitat i optimisme? Segon el meu parer, entre aquestes dues paraules és ... més aviat de causa-efecte. Vull dir que una cosa porta a l’altra. L’optimisme és el camí més recte per assolir la felicitat. Les persones optimistes pensem que les coses ens aniran bé, i que no hi ha cap motiu racional per pensar el contrari.

En general hi ha dos tipus d’optimistes:

1.- Aquells pels qui l’optimisme és un atribut innat: Són les persones per les què forma part inseparable del seu caràcter, de la seva forma de ser, en definitiva, possiblement tinguin una càrrega genètica. Aquestes, de vegades podem confondre optimisme amb desig (són dues coses totalment diferents), i arriben a creure que res pot sortir malament, que tot funciona de meravella sempre ... però malauradament la vida no és així.

2.- En canvi “l’optimista d’hàbit” és aquell al que les circumstàncies de la seva vida l’han portat per aquest camí, i acostuma a ser assenyat i lògic. Aprofita i gaudeix de cada instant (m’encanten aquestes dues paraules: “gaudir” i “instant”) perquè sap que a lo millor/pitjor sempre no serà així.

En general sóc optimista. Clar, sóc un optimista d’hàbit. Des de que m’aixeco fins que em vaig a dormir cada dia tinc un munt de motius per prendre’ls en positiu o en negatiu. M’explico: Contínuament rebem un munt d’informacions de l’exterior amb càrrega positiva, negativa o de vegades (poques) neutra.

Aquí entra ... la nostra manera de pensar. Segons el valor que donem a cada un d’aquests estímuls el nostre estat d’ànim serà més aviat positiu o negatiu. Jo ho tinc clar!!! Intento valorar molt més les aportacions positives que les negatives i d’aquesta manera la meva temperatura emocional ... és més saludable.

Qui es beneficia d’això? En primer lloc cada un de nosaltres i de manera secundària les persones del nostre voltant. La majoria busquem apropar-nos a persones optimistes i allunyar-nos del pessimistes. Les vibracions que emeten els optimistes ... senten molt bé.

Únicament em costa ser positiu quan sé que persones a les que estimo pateixen per algun motiu. Em sap greu ... assabentar-me que no ho estan passant bé, que tenen “un baixon”, que han passat “mala nit” (Ufff!!!) o qualsevol altra cosa. Aleshores em costa ser optimista, perquè jo necessito que estiguin bé. Però aleshores el primer objectiu és ajudar-les ... a superar les dificultats. Un cop l’objectiu està aconseguit ... torno a ser el de sempre!!!

Jo vull ser optimista i de fet, penso que ho sóc. Això sí, ser optimista no vol dir necessàriament ser ingenu, poc crític, poc intel·ligent i empassar-s’ho tot. Ni molt menys, és una forma de viure i sobretot és un hàbit. I quan parlo d’hàbit parlo de destresa, de rutina, d’experiència i en definitiva de ... conducta.

Respecte del Nàstic sóc optimista. I ho sóc perquè no es pot viure d’una altra manera aquest sentiment. El Nàstic és ... per gaudir, donar-me satisfacció, aportar-me il·lusió, ajudar-me a somiar ... i sobretot per estimar-lo. La situació no és fàcil ... però m’és igual. Un s’acostuma a tot!!! Almenys jo m’acostumo, tot i saber, o millor dit ... NO SABER el que ens te preparat el destí. Ja veurem!!! Qui ho sap? En realitat ningú!!!

Estic convençut que he de complaure’m de cada un dels instants que m’ofereix, perquè probablement aquests ... no seran eterns. Però jo he de ser capaç de valorar totes les aportacions que em fa. Em fa moltíssimes. La meva vida no seria igual sense el Nàstic, i no exagero, dic el que sento. Estic mal acostumat, em sento molt “ben cuidat” en aquest sentit i ... no vull deixar d’estar-ho. Faré tot el possible per aconseguir-ho.

Per mi és un orgull ser del (pertànyer al) Nàstic. I he de fer una confessió ... cada dia que passa ho sóc més. És possible això? I Tant!!! Reconec que cada dia que passa em trobo més prop sentimentalment i afectivament. Tinc sort!!!

Com estic amb el Nàstic? Sense comentaris!!!

(Els optimistes sempre tenen projectes ... els pessimistes en canvi, gairebé sempre tenen excuses. Tots tenim problemes, però els optimistes tenen l’habilitat d’enfrontar-los i sortir-se’n, i això en definitiva és una de les coses més importants de la vida, almenys ... per a mi)

L'espurna que falta El Nàstic va sortir ahir de Còrdova amb sentiments contraposats, per culpa de la irregularitat del seu joc. Quan tenia el partit controlat en la primera meitat del primer temps i en la fase central del segon li va faltar més ritme en la construcció primer i més convicció en l’últim quart de camp després, i per això pot lamentar no haverhi aconseguit més que un punt. Però, per altra banda, ha de felicitarse per haver mantingut la porteria a zero contra un bon rival que va tenir estones d’insistència ofensiva. Campano, amb una ocasió que ni pintada que no va saber resoldre, la millor del partit (67’), va fer que el punt d’ahir es veiés curt, tot i que el fet que els locals acabessin tancant els grana al seu camp en els últims minuts va tornar a donar valor al punt obtingut. Llegir article	Els canvis, a la medul·lar César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1. Llegir article
NÀSTIC 2 SALAMANCA 0 Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional. Llegir article	Un abans i un després La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després. Llegir article
Procés de maduració Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit. Llegir article	ALBACETE 3 NÀSTIC 2 Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será. Llegir article
«Jo porto el cavall a beure, si el cavall no vol beure..." César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar. Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article