INTUÏCIONS I... PRESSENTIMENTS

Hi ha qui te la teoria que les emocions arriben a confondre el pensament. Basen els seus argument en que ... un bon pensador ha de ser fred i calculador i no deixar-se influir per les emocions. Si és possible ... també ha de ser objectiu i considerar els fets per si mateixos i no per la importància que puguin tenir per les seves necessitats emocionals.
Jo discrepo absolutament. No estic gens d’acord!!! Penso que qualsevol decisió correcta ha de ser “emocional” en última instància. Vull dir que ... al final del procés de la presa de decisions, les emocions tenen molt a dir. Les emocions donen rellevància al nostre pensament, l’acomoden a les nostres necessitats i al context del moment. Estic convençut que les emocions són una part necessària i fonamental del funcionament del cervell. M’atreviria a dir que un cervell sense emocions és ... com una mena d’ordinador.
En el meu cas em resulta difícil prendre qualsevol decisió sense tenir en compte el meu estat emocional i la seva influència. Ja sé que l’estat emocional de vegades varia d’un dia a una altre, però normalment les persones tenim com una mena de “temperatura emocional” bastant estable. I jo afegiria una altra variable molt relacionada amb les emocions. A l’hora de prendre alguna decisió ... què ens diu la intuïció, tenim alguna sensació o potser un pressentiment?
Imaginem que estem entrevistant un candidat per una feina. Sobre el paper, el subjecte sembla perfecte: qualificacions excel·lents, experiència rellevant per la feina, bones referències, en definitiva el currículum ideal. El candidat també respon correctament totes les preguntes que li formulem. No obstant això, en un moment de l’entrevista i sense saber per què ... tenim la sensació que hi ha algun aspecte del candidat que ens fa dubtar. Però tot i que no podem identificar de què es tracta, tenim la clara intuïció que seria un error donar-li la feina a aquesta persona. Què fem? Ignorem les nostres sensacions i intentem analitzar la decisió sobre la contractació d’una manera estrictament racional? O confiem en les nostres impressions i les utilitzem com a motiu per a no contractar el candidat? Jo tinc molt clar el que faria!!!
Tal i com il·lustra aquest exemple, totes les decisions que prenem a la vida no es regeixen únicament per processos racionals que podem explicar als altres; per contra, moltes de les decisions que prenem, incloent les importants, poden estar fortament influenciades per les sensacions o impressions que no es troben sota el nostre control conscient. Així doncs, què són aquestes sensacions? D’on vénen? I, si suposadament prenem decisions racionals, hauríem de deixar que aquestes sensacions ens influenciessin en les nostres decisions?
Segons els experts, la intuïció ens permet accedir a una gran reserva de coneixements dels que no som conscients, o ho som només parcialment. La intuïció es mostra habitualment mitjançant paraules, imatges, sentiments o sensacions que no sempre sabem interpretar. En la seva manifestació més quotidiana ens permet llegir entre línies, endevinar el que volen dir algunes mirades i conèixer els sentiments dels demés, al marge de les seves paraules.
A mi m’agrada molt aquest joc (per dir-ho d’alguna manera). Em resulta atractiu interpretar les mirades, o el que no diuen les paraules, o els gests corporals ... les mans que no paren, sovint donen més informació que les pròpies paraules. De fet les mirades diuen molt no creieu? Tot i que a lo millor no sabem interpretar exactament el que volen dir ... si que almenys la majoria som capaços d’entendre en una mirada ... el sentiment que ens transmet!!! Buenu no sé ... a mi em sembla que les sé interpretar però potser m’equivoco!!!
I si entren en conflicte el llenguatge verbal i el no verbal ... em deixo portar per la meva intuïció!!! Tot i què sóc conscient del risc que comporta deixar-te portar en excés!!! Tampoc no m’importa arriscar.
La ciència admet que per a que broti la resposta intuïtiva a una situació, abans s’ha d’haver identificat i interioritzat suficientment com conseqüència de la inquietud que ens transmet; després, i ja de manera que no ens resulti conscient, hem d’haver incubat la resposta. A partir d’aquí, en qualsevol moment, emergeix el senyal intuïtiu, que es reconeix i registra com tal en la consciència. És el torn de la raó analítica: el necessari complement. Aquella espècie de sisè sentit que és la intuïció no ha de confondre’s amb una opinió, o amb un desig, no!!! No te res a veure, és alguna cosa més important!!!
Què em diu ... la meva intuïció respecte del Nàstic? Em resulta especialment difícil fer públic el que sento. Entre d’altres coses, perquè la intuïció ... com ja he dit, també comporta moltes possibilitats d’error. Les persones intuïtives, saben que de vegades es compleixen els pronòstics i d’altres no. La veritat és una mica arriscat per a mi escriure el que em diu la meva intuïció!!! Ja sé que a algú l’agradaria saber-ho. Doncs ... fem una cosa, qui m’ho pregunti perquè l’interessa li diré, però ho faré a nivell privat, però us demano que entengueu ... que em costa molt escriure-ho!!!
Quan he començat aquest article pensava que ho diria. De fet, fins arribar al paràgraf anterior estava convençut que seria capaç de manifestar el que em diu la meva intuïció!!! Ho sento, no sóc capaç!!! No m’atreveixo!!! Tinc por d’equivocar-me o d’encertar-ho (no ho sé) i al damunt fent-t’ho públic. Pensava que seria més “imprudent”. De fet les imprudències ... m’encanten i les necessito. Què faria jo sense les imprudències? Però ... ara i aquí ... no!!!
Si que us puc avançar ... que tinc un pressentiment, un bon pressentiment!!!
I si l’encerto? Ufff, més d’alguna persona es quedaria ... buenu, no vull donar més pistes que després m’empanadiré!!! Sempre acabo parlant (escrivint) més del que vull ... i després ja no hi ha remei.
De fet la intuïció no és infal·lible. Per exemple, en el joc és clarament enganyosa. Si estem en un Casino i observem que a la ruleta surt el vermell set cops seguits, la nostra intuïció ens suggerirà que a la propera jugada apostem al color negre. En canvi les possibilitats són exactament les mateixes. La taula de la ruleta ... no té memòria. Per tant ... ens podem equivocar.
Podríem tractar d’analitzar les raons que hi ha darrera d’un pensament intuïtiu, però és molt complicat que ho aconseguim. Si no som capaços de captar les raons, hem de confiar en aquest pensament? Fora molt perillós atribuir a la intuïció la infal·libilitat de l’Oracle Grec, però malgrat això no podem dubtar que és part del pensament, almenys del meu.
I el meu pensament em diu que he de gaudir cada dia que pugui del Nàstic, que no sabem el que passarà, i que malgrat les intuïcions i els pressentiments ... a mi em te el cor robat, no sé que te ... que cada dia n’estic més del Nàstic, i vull viure el dia a dia ... a mi em val la pena, i tant que em val la pena!!!
Jo en general em deixo portar molt per la meva intuïció, i en tot lo relacionat amb el Nàstic encara més, però això no vol dir que sàpiga el que passarà, inclús de vegades ... em sembla que encara què no vulgui puc arribar confondre’m ... amb el que desitjo, què és una cosa ben diferent!!!
Em sembla que avui ... he tornat a parlar molt poc de futbol, i tampoc he dit quin pressentiment tinc ... respecte del Nàstic, però alguna cosa em diu que és complirà!!! Qui m’ho diu? Doncs, està clar ... la meva intuïció!!!
(M’agraden les persones intuïtives ... i estic convençut, que tots ho som d’alguna manera. El problema rau en manifestar les nostres intuïcions i pressentiments. No tothom és capaç de fer-ho públic. Jo en alguns temes m’atreviria ... però si parlo del Nàstic, més m’estimo quedar-me les meves intuïcions ... per a mi, per si de cas!!!)
Autor: Josep Maria Cornadó
 El conjunt de César Ferrando repeteix la mateixa història de sempre a l’avançar-se al seu rival i deixar escapar els punts en els instants finals de partit. Aquest cop ha estat el Huesca, que al minut 87 ha igualat el golàs de Pablo Redondo. 7.450 espectadors han assistit al Nou Estadi en una dolenta tarda de futbol.
El Nàstic ha repetit la història per tercer cop consecutiu. Després de caure a la primera jornada a Tenerife amb dos gols dels canaris en els darrers cinc minuts i ser eliminats pel Girona amb dos gols als darrers cinc minuts, el conjunt de César Ferrando ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra.
Llegir article
|
El Nàstic, per tercer any consecutiu, va quedar ahir eliminat en la primera ronda de la copa pel Girona, que va saber aprofitar les seves oportunitats en els últims minuts del partit. Com a Tenerife, un jugador que va sortir avançada la segona part a les illes Canàries va ser Ángel i ahir, Gabri va aprofitar dos minuts de manca de concentració per fer els gols que van derrotar els grana, que van mostrar alguns detalls en la primera part però que van ser inoperants en la segona.
Llegir article
|
 L’equip de César Ferrando perd davant el Girona per 0-2 amb dos gols als darrers quatre minuts i repeteix la història de Tenerife. Després d’un partit molt avorrit, el conjunt de Raúl Agnè fa fora al Nàstic de la Copa del Rei enmig de la primera xiulada oficial de la temporada a casa. 4.851 espectadors assisteixen en una xafogosa nit al Nou Estadi.
Dejavú. Aquesta és la paraula que defineix la derrota del Nàstic. El conjunt de César Ferrando ha presentat les mateixes errades defensives en el moment clau del partit: la recta final. Quedaven cinc minuts per forçar la pròrroga quan Gabri, davanter del Girona, ha batut a Felip en un gol possiblement en fora de joc. Per si fos poc l’equip ha perdut la posició i ha tornat a encaixar un segon gol. Era la mateixa història que la del partit a les Illes Canàries: dos gols en contra a la recta final.
Llegir article
|
El proper dissabte, 6 de setembre, el primer equip de futbol sala del Nàstic jugarà el seu primer partit de pretemporada contra el l'Aldea de preferent, al pavelló del Club Gimnàstic a les 19:30. Serà, doncs, el moment en que els entrenaments que van començar l'última setmana d'agost puguin posar-se a prova abans de començar la temporada. Precisament per aquest motiu serà important comprovar abans de començar la lliga les possibilitats reals de l'objectiu de l'equip:l'ascens.
Llegir article
|
 Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!
Llegir article
|
Un dels casos sorprenents de l’estiu al Nàstic ha estat el de Chechu. El jugador de Sarrià de Ter, que es va avançar a la proposta de renovació que li volia fer el Girona i va signar pel Nàstic per dos anys, ha rescindit el contracte amb el club grana i torna a ser jugador del Girona per a les dues properes temporades. Ahir, Chechu es va acomiadar dels companys i de la gent del club i, abans d’abandonar Tarragona, va voler explicar, en una roda de premsa acompanyat del director general, Antoni Pinilla, els motius de la seva marxa «inesperada», tal com la va definir César Ferrando.
Llegir article
|
 El Nàstic va tornar a evidenciar ahir, en el primer partit de lliga al camp del Tenerife, molts dels errors que van fer de l’última una temporada per oblidar. Els grana, que van estar esapareguts en la primera part, havien aconseguit reaccionar després de la represa i havien remuntat el gol de Nino; però quan realment jugaven més bé i el triomf ja estava pràcticament lligat, dues badades defensives, un altre cop al final –entre els minuts 86 i 88–, van costar els tres primers punts del curs.
Llegir article
|
Per fi torna el futbol. Han passat els ensopits mesos en què tan sols es pot divagar al voltant de noves cares que aterren o poden arribar, i vells coneguts que volen o acaben per marxar. Ara sí, amb qui sigui i a l´espera d´algun altre fitxatge, sigui quin sigui, el Nàstic de Ferrando visita el camp d´un dels favorits per estar a dalt, el Tenerife.
Llegir article
|
| Nàstic 1-1 Huesca: més del mateix (2ª part) | Joan Alfons López Parra, 07-09-2008 |
| Minuts finals, minuts fatals | El 9 Esportiu, 05-09-2008 |
| Nàstic 0-2 Girona: més del mateix | Joan Alfons López Parra, 04-09-2008 |
| Primer partit amistós / proves d’accés categories base | Secció futbol sala, 04-09-2008 |
| Por ... davant el nou curs? | Josep Maria Cornadó, 03-09-2008 |
| Un mes i mig en grana | El 9 Esportiu, 02-09-2008 |
| Capaç del millor i del pitjor | El 9 Esportiu, 31-08-2008 |
| Ja era hora | Sergi Amat, 30-08-2008 |
| Tenerife 3-2 Nàstic: innocents | Joan Alfons López Parra, 30-08-2008 |
| Inici de pretemporada del futbol sala | Secció Futbol sala, 25-08-2008 |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
20