Nàstic 1-1 Valencia: veure per creure

El Valencia, que mai havia guanyat a Tarragona, no aconsegueix trencar les estadístiques i deixa escapar la victòria al minut 91, gràcies a un gol del canari Rubén Castro. 13.418 espectadors assisteixen a una derrota grana, però només els 8.000 que es quedaren fins al final veuen l’empat grana.

Un empat just. Tot i que podria haver estat una victòria orgàsmica, si no és que Portillo s’ha cegat en una contra quan tenia a Rubén Castro sol a la banda esquerra disposat a encarar a Butelle. Però és un punt. I contra un equip de “Champions”, que va empatar a dos a San Siro contra el Inter. Però sincerament, un punt al Nàstic li serveix ben poc. Però és sumar, poc, però sumar.

El Nàstic es presentava al partit amb la necessitat de guanyar o guanyar. La tarda semblava no acompanyar, ja que el Valencia començà el partit enxufat, tancant al Nàstic en la seva area i aconseguint 4 corners seguits. Villa hagués pogut marcar si no fos per Bizzarri, que ha aconseguit desbaratar les primeres accions valencianes.

Amb la primera embranzida del Valencia, arribà la tranquil•litat. Un joc poc vistós però bastant seriós. Molt centre del camp i algunes jugades aïllades de Villa per part valenciana i Pinilla, que avui complia 36 anys, per part del Nàstic. Un gat vell que encara té aquella “xispa” que caracteritzen als grans jugadors.

Al descans s’arribà al zero a zero, amb la sensació que amb una miqueta de sort el Nàstic podia emportar-se els tres punts.

Però quan els nastikers ens il•lusionem una miqueta, hòstia al canto. I així passà, quan Joaquín, en fora de joc, marcà el 0 a 1, que posava als de Valencia per davant al marcador. Bona jugada, gran xut de Villa, molt bona parada de Bizzarri, però sense poder evitar que la pilota arribés als peus de Joaquín.

Avançant-se al marcador, el Nàstic semblava condemnat a la derrota. Els minuts passaven, i tot i els canvis de Paco Flores, l’equip no reaccionava. Rubén Castro, Tobias Grahn i Generelo entraren per Gil, Pinilla i Chabaud, respectivament. Però no fou fins al minut 91, quan gràcies a una gran centrada de Portillo, Rubén Castro trobà una pilota a la que empentar fins al fons de la porteria.

Era el 1 a 1 i el deliri i l’alegria esclatava a la graderia. Però la festa no acabava aquí, ja que fins i tot el Nàstic podria haver pogut guanyar. Llàstima de Portillo, que en un acte d’egoisme o de falta de visió (hem decanto més per la segona) no ha vist a Rubén Castro en una contra quan estava sol com un mussol per poder fer el 2 a 1.

Un puntet i cap a casa. La setmana que ve visitem un dels estadis clàssic de Primera Divisió: San Mamés. Un estadi amo d’un equip que acaba d’entrar a la zona de descens. S’ha de guanyar, si és que el Nàstic vol mantenir alguna remota esperança de permanència.

Punts positius: Un altre gol de Rubén Castro. Bon partit de Mingo i Pinilla.

Punts negatius: Gol valencià en fora de joc. Incidències a la zona dels aficionats visitants.

Gimnàstic: Bizzarri, Calvo, Navas, David García, Mingo, Cuellar, Morales, Chabaud (Generelo, m. 61), Gil (Rubén Castro), Pinilla (Grahn, m.81), Portillo.

Valencia: Butelle, Curro Torres, Ayala, Navarro, Moretti, Marchena, Viana (Pallardó. Min 90), Silva, Joaquín (Miguel, m. 78), Angulo (Morientes, m. 57), Villa.

Gols: 0-1, m. 63: Joaquin; 1-1, m. 91: Rubén Castro.

Incidències: 13.418 espectadors, 1.000 dels quals eren valencianistes.

Foto cedida per: www.fotonastic.com