“EL QUE MÉS M'AGRADA DEL... MÓN MUNDIAL”

Crec que sóc una persona afortunada. Penso que ... en general he estat de sort, perquè sóc capaç de viure amb intensitat “aquelles petites coses” que són les que ... t’alegren la vida. Encara que sembla una “bajanada” segur que tothom te d’aquestes coses ... però no tothom les gaudeix. I en tinc un grapat d’aquestes. Això és estar de sort!!! Ara recordo una cançó de JM Serrat que parla d’això. Què maca és!!! M’encanta aquesta cançó. Segurament és de les què més m’agrada ... sí, jo diria que sí!!!

Una de les més importants d’aquestes ... per a mi és el Nàstic. Quan el veig se’m treuen tots els mals. Tinc una enorme capacitat d’abstracció i sóc capaç d’oblidar-me pràcticament de tot. De fet, estic segur que “passo” de tot absolutament. Només estic ... pel que he d’estar, per veure’l. I quasi bé no recordo ni qui sóc ni que faig en aquell moment, i veure’l em fa gaudir!!! És una sensació única, no m’ha passat mai amb cap altre equip!!! Realment penso què és una sort!!!

El que sí és veritat (ho reconec) és que quan comença el partit ... m’agafa com una mena de “verborrea” que no callo “ni sota l’aigua”. Jo diria què habitualment sóc una persona no gaire parladora ... però quan tot comença ... l’ansietat, els nervis, la il·lusió, l’eufòria ... tot plegat per algun lloc ha de sortir, doncs a mi em surt per la boca!!! És que no callo!!! Parlo molt, potser massa, buenu ... segur PARLO MASSA!!! Però tot el que dic ... ho penso, tampoc no parlo per parlar, eh?

És un plaer i una oportunitat única. És d’aquelles coses que de vegades sents que algú diu: és un tren que passa un cop a la vida ... no el deixis escapar!!! Jo l’he agafat!!! I vull viure cada instant amb els “sis” sentits. No penseu què m’he descomptat!!! Jo penso que de sentits en tenim sis: Els cinc que tots coneixem més la intuïció. Per a mi, aquest darrer ... de vegades et transmet sensacions que cap dels tradicionals t’aporta. Ara potser m’he passat una mica!!! De vegades ... semblo andalús ... perquè sóc una mica massa exagerat, però tot el què tinc d’exagerat ho tinc de sincer!!! El que deia, referent a la intuïció, jo ... crec que la tinc bastant desenvolupada, tot i que de vegades em falla!!! Ostres, és que si no em fallés ... Ufff!!! Ara penso que el proper dia que escrigui a la web ... ho faré de la “intuïció, els pressentiments i les sensacions amb el Nàstic”, pot ser divertit!!! Almenys jo segur que em divertiré!!!

El Nàstic m’ha fet moltes aportacions positives i de fet encara em continua fent. Els dies de partit ... ufff ... ja m’aixeco diferent. Quan poso el peu a terra el primer pensament que em ve al cap ... és l’hora del partit. Tota la setmana esperant, i per fi arriba el dia. Si se’m fan de llargues les setmanes ... i els dies ... però tot arriba. Finalment arriba!!! I la meva intuïció comença a treballar ...

Però de bon matí ja sento dins meu aquella sensació estranya. És una sensació en la que es barregen diferents emocions: nervis, il·lusió, preocupació, alegria, patiment, inquietud, consol ... i aquest “cocktail” fa que comenci el dia de manera molt diferent a l’habitual. Inclús diria que veig una llum diferent. Tot ho trobo ... d’una altra manera. Observo colors en les coses habituals que no m’havia fixat ... sento sons que desconeixia ... oloro ... sento ... noto!!! Tot és diferent!!!

Ara no sabria dir si em treu la gana o me’n dóna més. De vegades ... devoro l’esmorzar (ansietat) perquè només tinc un pensament al cap. D’altres em sembla que no necessito esmorzar, perquè ... l’espectacle que m’espera a la tarda ... em fa com una mena de nus a l’estómac i no sé que em senta millor ... si menjar o no menjar. Em costa perdre la gana ... però és dels cops que estic més prop de fer-ho!!!

A mesura que s’acosta l’hora ... sóc un sac de nervis. És que ja no estic bé enlloc, és que no sé com seure, no sé on mirar, no sé què fer. A estones tinc calor, a estones fred i lo pitjor ... a estones les dues coses a l’hora!!! La veritat, he de reconèixer que m’altera el ritme. Estic segur que em puja la tensió arterial, noto que em costa empassar saliva ... em piquen els ulls, comencen a sortir tota una sèrie de símptomes ... que encara em fan més llarga l’espera. Ja ho sé que això no em beneficia ... però no ho puc controlar!!! No hi ha manera que em reguli ... se’m disparen totes les emocions.

Quan vaig al cotxe ... em poso musica i quins nervis, per fi s’acosta el moment esperat, i de vegades penso JA TE VAL!!! I ho penso de ganes què tinc que arribi el moment i lo que costa ... JA TE VAL!!!

De fet, anar a veure el Nàstic és una de les coses que més m’agrada del món mundial. M’encanta ... els minuts passen tan ràpid que ni m’adono de res. De tant en tant miro el mòbil (mai no porto rellotge) per veure el que falta i el que portem ja ... i el temps com corre tan ràpid? No ho entenc!!! Em sembla que per primer cop a la vida entenc a Kant i la seva teoria de la relativitat. Si m’ho haguessin explicat així al batxillerat ... ho hauria entès!!! Potser ell també era del Nàstic, ja que va ser capaç de descriure tan bé el que jo sento!!! Però la veritat, m’estaria hores i hores i no em cansaria. I com deia abans, jo sense callar ni un instant, parlant i parlant ... buenu i també mirant!!!

Veure el Nàstic em produeix bones vibracions. Molt bones. Començo molt nerviós però a poc a poc em vaig calmant i aleshores puc començar a gaudir de l’espectacle. Tan se val el que passi ... el realment important per a mi, és que estic allà, expectant ... observant ... mirant!!! Què maco és!!! És una experiència única!!!

Tenir aquesta oportunitat, és una sort. Però això deia al principi què sóc una persona afortunada. La veritat, tot el que sigui sumar il·lusions, és una cosa fantàstica, perquè la vida ja et dóna prou mals de cap, i en canvi hi ha algunes coses ... que et compensen. El Nàstic és una d’elles!!!

Si algú em preguntés si val la pena ser del Nàstic ... li respondria, que jo avui per avui, no entenc la meva vida sense ell. Que sí que ... de vegades és complicat, que costa entendre coses, que no estem de sort, que fins i tot et disgustes ... però la majoria de les ocasions, quan penso en el Nàstic em brillen els ulls, perquè és molt més que un sentiment, és alguna cosa especial, és diferent ... és únic i irrepetible.

Buenu, és el Nàstic ... no?

(El Nàstic m’ofereix “espais de vida” que vull viure, i me’ls regala sense ser conscient que ho fa, i també em dóna la llum que m’identifica i moltes altres coses. Em fa sentir molt i molt bé!!!)

L'espurna que falta El Nàstic va sortir ahir de Còrdova amb sentiments contraposats, per culpa de la irregularitat del seu joc. Quan tenia el partit controlat en la primera meitat del primer temps i en la fase central del segon li va faltar més ritme en la construcció primer i més convicció en l’últim quart de camp després, i per això pot lamentar no haverhi aconseguit més que un punt. Però, per altra banda, ha de felicitarse per haver mantingut la porteria a zero contra un bon rival que va tenir estones d’insistència ofensiva. Campano, amb una ocasió que ni pintada que no va saber resoldre, la millor del partit (67’), va fer que el punt d’ahir es veiés curt, tot i que el fet que els locals acabessin tancant els grana al seu camp en els últims minuts va tornar a donar valor al punt obtingut. Llegir article	Els canvis, a la medul·lar César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1. Llegir article
NÀSTIC 2 SALAMANCA 0 Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional. Llegir article	Un abans i un després La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després. Llegir article
Procés de maduració Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit. Llegir article	ALBACETE 3 NÀSTIC 2 Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será. Llegir article
«Jo porto el cavall a beure, si el cavall no vol beure..." César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar. Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article