Racing 4-1 Nàstic: crònica d’una mort anunciada

El Nàstic es deixa les opcions de permanència a Santander, on després d’avançar-se amb gol del debutant Grahn s’ha deixat remuntar, encaixant quatre gols en poc més de 20 minuts. Mig centenar d’aficionats granes veuen en directe la mort d’un Nàstic que fa pudor a Segona “A”

Perdoneu pel títol de la notícia, però queia pel seu propi pes.

El Nàstic va demostrar el diumenge al Camp d’Esports del Sardinero que, amb moltes i per no dir totes les probabilitats, serà l’any que ve equip de la Segona Divisió “A”. I és que el partit va ser un clar resum del que ha estat aquest efímer passeig per la màxima categoria del futbol estatal.

El conjunt grana marca, però després encaixa els gols més imperdonables. I és que el Nàstic problemes de gol no en té. On sí els té és a la defensa de l’equip i a la psicologia dels jugadors. Molts partits que ens remunten, falta de picardia i d’ofici a l’equip, gols tontos en moments decisius i la facilitat que dona el joc dels granes, cosa que permet lluir la gran qualitat que els equips de Primera tenen. No, no és que els rivals sempre tinguin un gran partit contra el Nàstic, sinó que aquest els hi deixa fer i després passa el que passa.

El suec i debutant el partit d’ahir, Tobias Grahn va avançar al Nàstic al minut 13 de la segona meitat, avançant al Nàstic injustament al marcador electrònic. La primera part va ser un monòleg càntabre, cosa que no es reflexà al marcador per pura sort i per les errades de Zigic, Munitis i companyia, que ahir varen tornar a estripar al Nàstic com si res.

Amb el Nàstic per davant al marcador, només calia matar el partit, jugar a la contra, etc. Un clàssic al món del futbol. Però com diu el refranyer, “l’alegria dura poc a la casa del pobre”. Un minut i mig després del gol grana, Scaloni, fent gala d’una gran qualitat, engalta un xut que acabà amb la pilota al fons de la porteria de Bizzarri. Era l’empat i el Nàstic començava a acotxar els braços. Per si fos poc, el Nàstic ahir va fer una de les poques coses que li quedaven per patir a Primera aquest any: un gol garrafal en pròpia porta. Matellán, fent gala de la gran comunicació entre el trío defensiu Mate-Navas-Bizzarri envià una gran rematada dins la porteria del Nàstic fabricant una de les jugades més patètiques de la lliga. Era el minut 67, i el Nàstic ja havia perdut el partit.

Quedava una mica menys de mitja hora de partit i el tema estava finalitzat. Només quedava esperar que el Racing no es matés i no ens fes un sac. Però en van caure dos més.
Colsa, de gran rematada a jugada a pilota parada, envià la pilota a l’escaire esquerra de la porteria de Bizzarri ficant el 3 a 1 a l’electrònic i Zigic, al minut 82, establí el 4 a 1 definitiu després d’una gran jugada entre ell i el tap Munitis. El “dúo sacapuntos” funciona, i cada cop millor.

Poc més queda a explicar. Només hem de gaudir del que queda de Primera Divisió i l’any que ve tornarem a camps com el del Castilla, Hércules, Albacete i Castelló, en el cas que aquest últim no baixi a Segona B...

Punts positius: Tobias Grahn marca al seu debut. Els 50 aficionats granes que es desplaçaren per a res. El tracte rebut per la premsa al Sardinero fou de luxe.

Punts negatius: 7 gols en contra en 2 partits. Gol en pròpia porta de Matellán. Portillo poc implicat?? (el gol no el celebra). I tantes coses més...prefereixo no fer sang.

Racing de Santander: Toño; Pinillos (Cristian Álvarez, min 73), Rubén, Garay, Cristian Fernández; Scaloni (Balboa, min 78), Vitolo, Colsa, Serrano; Munitis y Zigic.

Gimnàstic Tarragona: Bizarri; Calvo, Cesar Navas, Matellán, Marco; Morales (Generelo, min 72), Chabaud; Campano (Juan Díaz, min 65), Merino (Grahn, min 55), Cuellar; Portillo.

Gols: 0-1, minut 58, Grahn; 1-1, minut 60, Scaloni; 2-1, minut 68, Matellán p.p; 3-1, minut 75, Colsa; 4-1, minut 82, Zigic.

Incidències: 14.077 espectadors, entre els que es trobaven 50 nastikers. Abans del partit es promocionà la campanya “Tiende tu mano, contra el racismo y la violencia”.