“VEURE-HO I ... VIURE-HO”

La immensa majoria de les persones a qui preguntés diria què ho tenim difícil, que ho tenim molt complicat. Jo ho sé ... en sóc conscient!!! Des del principi sabia que era ... com ho diria ... agosarat!!! Què les probabilitats de sortir-se’n eren petites. El què passa es que si t’il·lusiones molt ... després segur que tens una decepció molt gran, no? Sí, és possible ... o no, pots no tenir cap decepció, això depèn de cada un!!! De fet, jo no puc fer res sense posar-hi il·lusió i reconec que ara tinc “el dipòsit en reserva, amb la llumeta que s’encén i s’apaga”, i sí que passo mals moments ... molts, però també de bons!!! I ara mateix, en el moment d’escriure, no sé massa segur com estic, però us asseguro que em venen al cap els bons ... és que n’hi ha hagut cada un que ... i si hores d’ara algú em demanés que fes una valoració global ... jo li posaria bona nota!!! Quina? Doncs no ho sé, però ...

El què passa és que hi ha qui només valora el resultat final, sense tenir en compte el procés que s’ha seguit, l’evolució, el dia a dia. A mi em sembla que hi ha coses a la vida que no acaben com desitjaríem però el seu desenvolupament pot haver estat fantàstic, deliciós, motivador i molt satisfactori. A veure ... em demano una Estrella Damm o una Heineken i sospito que finalment s’acabarà, però potser hauré pogut gaudir de cada glop de manera intensa sense pensar el que passarà al final o potser m’acabo ... demanant una altra i ... què? Aleshores què? En veritat penso que no cal precipitar els esdeveniments i cal prendre’s la vida amb més tranquil·litat. Aquesta és una bona actitud, no? Jo ho tinc molt clar!!! És envejable!!! A veure si puc ... aconseguir-ho!!!

Deia què ... sabia què ho teníem difícil però impossible? Ni parlar-ne!!! És possible encara!!! Clar què ho és!!! És complicat però possible ... però cal voler intentar-ho, i fer-ho amb serenitat, alegria i convicció, com si fos una empresa important i fonamental a la teva vida!!! I de fet per a mi ho és!!!

També sé que no tots ho veiem igual. Si preguntés als meus amics, cada un me’n donaria una resposta diferent. I si els hi digués com ho veig jo ... hi hauria qui em respondria que ... està “amb mi”, que faig molt bé, algun em diria que sóc un “idiota”, i algun altre no es creuria el que penso. Però en aquest tema, com en d’altres de la vida el que és important és com “ho veus” tu, però sobretot “com ho vius”. De vegades veiem les coses d’una manera i les vivim d’una altra, i d’altres, les veiem igual que les vivim.

En tot cas, cada persona agafa davant d’aquests esdeveniments diferent actitud, cada un es posiciona segons la seva forma de veure i viure el món, tot i què jo penso què bàsicament hi ha tres maneres d’entendre-ho:

1)Aquells que són pessimistes, que pensen que ja està tot “dat i beneit” i no tenim cap possibilitat de res. Són “faves contades” dirien, no tenim ni una probabilitat de sortir-nos-en, i això ja ho sabíem abans de començar, el tema estava més que negre ... era una barbaritat, no valia la pena ni intentar-ho!!! Això ... era, és i serà una agonia fins al final.

2)Desprès estan els optimistes, que també són com una mica inconscients, irresponsables, ho veuen tot fantàstic. Ara agafarem la “ratxa” bona. Segur què sí!!! -Ja ho veureu- diuen, al final segur què estem de sort, seguríssim!!! Ens ho mereixem, hem d’estar units perquè junts fem més força ... això serà fàcil. Està xupat!!!

3)Finalment estem els què pensem ... que no és impossible. Que les coses sense il·lusió no tenen cap sentit, i què mai no podem saber el que ens te preparat el futur, però en tot cas podem viure el dia a dia amb alegria ... i que si desprès no arribem on volíem, doncs ho haurem intentat i ja està, però mirem d’aprofitar i sobretot de veure i viure cada moment amb intensitat!!! I sobretot, gaudim de “l’avui” què “el demà” ... no arriba per tothom!!! Hi ha qui es quedà a mig camí!!! El que ho intenta ... mai no perd, potser no ho aconsegueix ... però és diferent!!!

En aquesta vida cada dia hi ha sorpreses agradables i desagradables per algunes persones. Per què no podem ser nosaltres els afortunats? Jo no veig cap motiu que em faci pensar què no tenim cap ... possibilitat. Si ho pensés fora partidari de deixar-ho córrer ... però no soc persona d’abandonar, més aviat la meva opció sempre ha estat ... intentar-ho!!!

Des de petit he fet esport de competició, i sé que el sacrifici i l’esforç acostuma a donar recompenses (tot i que no sempre). Sí que és veritat que “aquestes” són paraules que costen molt de portar a la pràctica perquè cal tenir força de voluntat, però jo he vist en diferents esports sorpreses increïbles i resultats que semblaven que no es podien donar. I perquè no ens pot passar ara? Doncs jo encara no he perdut la fe!!!

Mireu, us diré el que penso. Estic ... convençut que el tema és complex, ho reconec, però també ho estic ... que ho intentaré tot fins el final. Estic segur que mentre hi hagi una possibilitat jo almenys mantindré la il·lusió, perquè perdre-la vol dir “morir” una mica i jo tinc ganes de gaudir, sobretot això. I necessito sentir-me viu cada dia quan m’aixeco al matí, i per aconseguir-ho he d’intentar fer realitat les meves il·lusions, les meves quimeres, la meva utopia, els bons costums ... sense que sigui un somni, i amb això el que vull dir, és que dins meu, en el fons ... penso que encara hi ha possibilitats ... i potser més de les que ens creiem!!! Almenys sé que mentre ho cregui i ho desitgi ... estic viu!!! Necessito sentir-me així!!! No ho puc deixar perdre així com així!!! No sé si tornaré a sentir-me com ara ... ho he de “veure i viure” intensament!!!

Ara m’adono ... que no he dit en cap moment de què parlava ... crec però ... què no fa falta, no?

Hi ha dies què ... pateixo i em disgusto, però m’agradaria ser capaç de no abandonar fins que estigui convençut que no hi ha cap possibilitat (avui encara no ho estic), ara bé ... és dur, molt més del que pensava. Sóc jo l’únic responsable de “veure-ho i viure-ho” d’aquesta manera!!! Mentre pugui ... no perdré la il·lusió!!!

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article