PER QUÈ SOC... DEL NÀSTIC?

Fa uns quants dies que dono ... tombs a aquesta pregunta. La veritat, jo no em conformo amb una resposta fàcil del tipus ... doncs “perquè sí”. No!!! Ja sabeu ... que no m’avinc amb comoditat, sóc molt curiós, i m’agrada saber el “perquè” de les coses. Per un altre costat, estic convençut que la majoria de les coses que ens passen a la vida no són “perquè sí”. Tot i què, de vegades és possible que no coneguem directament la causa ... o no la relacionem ... o no la intuïm ... gairebé sempre penso que hi ha un motiu. Quan et “topes” amb algú o alguna cosa que no esperaves hi ha qui pensa “ves per on” ... potser ha estat l’atzar ... potser no!!! La veritat, no ho tinc clar!!! En general, m’atreviria a afirmar què les coses no passen “perquè sí” ... i clar, si jo sóc del Nàstic ... penso que no és per casualitat!!!

No te res a veure estar a primera, a segona o allà on sigui. Quan un és d’un club és el mateix la categoria (divisió) que jugui. És el mateix ... ets del teu equip i ja està!!! És com quan un home està enamorat d’una dona ... és igual el que porti ... pantalons blancs, texans, botes, arracades ... cua ... és ben bé igual!!! Buenu, ben bé igual ... no, però ja m’enteneu, vull dir que hi ha dies que hi ha un “aire” o el què sigui i la trobes espectacular, i uns altres què objectivament, pel que sigui ... “no tant millor” (però fantàstica igual) però com estàs enamoradíssim, tot t’està bé i lògicament si parlo de futbol ... la primera divisió afavoreix més que la segona A, no ens enganyem!!!

Per què quan veig al Nàstic se’m fa un nus a l’estómac? Per què tinc tantes ganes de veure’l? Per què passo moltes estones pensant en coses que tenen a veure amb ell? Estaré obsessionat?

Són moltes les preguntes, potser excessives ... i no sé si seré capaç de sintetitzar les meves idees i explicar-me amb la claredat que necessitaria. És complicat i molt difícil tot això, perquè es barregen pensaments, emocions i sentiments. Tot plegat és un “cocktail” ... explosiu!!!

Després d’hores de reflexió he arribat a la conclusió què ... bàsicament soc del Nàstic perquè em SEDUEIX. Així de simple, senzill i clar!!! Potser hi haurà qui pensarà que no calia pensar tantes hores ... per arribar ... aquí. I segurament no li falta raó. Però, quan parlo de seducció em refereixo a un concepte “una mica especial o diferent” de seducció, no al que posa al diccionari.

Per una banda, hi ha una “atracció” estètica, visual, plàstica, física (digueu-li com vulgueu) ... i per una altra ... hi ha una captació, encant, persuasió i il·lusió. Sobretot això, ENCANT. No sé ... però el Nàstic m’encanta!!! Em te encantat!!!

Per explicar millor el sentiment que em provoca aquesta seducció, em serveixo (amb tot el respecte) d’un poema de Miquel Martí i Pol que fa poc vaig llegir. No ha estat idea meva, però com si ho fos, la faig “meva”. I de fet, la sento meva ... i en aquesta estrofa puc llegir perfectament el que penso i el que sento (què és el què importa de veritat) i per tant, crec que val la pena que la llegiu:

“Davallem junts, i el vent no em pot distreure
d'aquest pensar-te que se'm fa presència
i em neguiteja i em consola alhora.”

Són unes paraules precioses i plenes de sentiment. Sí, ja sé què és un poema d’amor .... però la veritat, a mi el Nàstic, se’m fa “presència” contínuament, en veritat ... tot el dia, em neguiteja i em consola, i crec què aquí està una de les claus de la seva seducció. Aquest és l’encant que parlava abans!!! Hi ha una gran contradicció entre el neguit i el consol. Com pot ser que alguna cosa et neguitegi i et consoli? Normalment, o produeix un sentiment ... o l’altre, però els dos a la vegada ... és difícil de trobar!!! Sí, possiblement aquesta barreja sigui un dels paradigmes d’aquesta seducció. Mai no saps ... que toca avui, o millor dit, si què ho saps ... neguit i consol, tot a l’hora!!! Sempre ... neguit i consol ... o consol i neguit!!! Uffff ... sempre igual!!! És el que hi ha!!!

La veritat, quan un és poeta ... ho és per alguna cosa, no? Mira que he llegit cops aquesta estrofa, molt cops. I no em canso de llegir-la. Encara no sóc capaç d’entendre com amb tan poques paraules es pot dir tant. Que ben posades que estan ... què ben triades, això tampoc no pot ser casualitat!!! Com tampoc ho pot ser ... que hagi arribat a les meves mans, i segurament ... avui a les vostres!!!

Buenu, al que anava!!! clar que podria ser d’un altre equip, segur!!! Tot i què, hores d’ara dubto de moltes coses, però en el fons, molt en el fons ... crec que podria ser d’algun altre equip, tot i què em costa imaginar-ho. Però penso que en això tampoc no es pot triar. Un, no agafa la llista d’equips i diu ... “mira jo vull ser del ...”, No!!! No funciona així. No se sap com, però arriba un moment que t’adones que ets del Nàstic. No sé si de manera conscient, subconscient o inconscient ... però arriba un punt que et dius ... si només soc del Nàstic!!!

Ara bé, alguna cosa em diu ... que el primer cop que el veus, hi ha com una mena ... no vull dir “d’amor a primera vista”, perquè és una frase que trobo desafortunada, però sí que quan el coneixes ... no et quedes indiferent. Ho recordo perfectament!!! Et quedes ... com empassant saliva!!! Com estabornit!!! És com un encanteri!!! És ... com quan proves per primer cop la cervesa ... o t’agrada o no t’agrada!!! O ... ets de “cervesa” o no!!! He de reconèixer que a mi m’encanta ... però no sents el mateix que quan proves un “kasfruit de poma” o una “Coca Cola light” que dius ... mira!!! No està mal ... no compraré un pack de 24, però ... si no hi ha una altra cosa ... va, me l’acabo!!! (bon exemple? No ho sé!!!)

El Nàstic se’t posa dins, no t’adones i ... ja està, no s’hi pot fer res. A partir d’aquest moment, ja ets del Nàstic. Quan arribes a aquest punt ... ja l’has feta bona!!! A partir d’ara, deixes de dominar la situació. De vegades penses que t’agradaria que les coses fossin d’una altra manera ... d’altres creus ... jo què sé ... el què crec, no tinc ni idea!!! Cada cop em costa més tenir les idees clares respecte el Nàstic, en canvi el sentiment sí que el tinc clar. I aquí entra en joc una altra contradicció: El pensament i el sentiment. El cor em diu ... una cosa i el cap me’n diu una altra, ara jo... vaig “a la meva”.

La veritat, sí que sé, perquè soc del Nàstic!!! Clar que ho sé!!! De fet ja ho sabia abans de posar-me a escriure aquest article. Confiava, però, trobar alguna explicació mentre escrivia ... a moltes de les coses que em ronden pel cap i de vegades no acabo d’entendre. Aquest cop no he aconseguit. Potser un altre dia? El fet d’escriure avui no m’ha servit per tenir algunes idees més clares o per esbrinar ... el que sigui, no!!! He tingut una decepció, o de fet ha passat el que esperava ... jo volia ajudar-me ... potser necessitaré algun llibre del Bucay ... d’aquests d’autoajuda ... o no!!! Em sap greu, m’agradaria tenir les coses més clares, però no les tinc gens!!!

I així arribo a la conclusió: Ser del Nàstic ... és química pura, és elèctric, no hi ha res comparable, no s’hi pot fer res, és molt especial, és fantàstic, és un plaer, és un orgull, és una satisfacció ... i és un encant!!! Totes les altres coses, de fet, importen ben poc ... no creieu?

(Confio que ... a Miquel Martí Pol no l’hagués molestat el que he fet: Agafar una estrofa d’un deliciós i increïble poema seu ... per il·lustrar i parlar de la meva dependència del Nàstic !!! Espero què ningú es molesti ... i menys ... el propi Nàstic, clar!!!)

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article