Finalitzada la primera volta del campionat i quan ja alguns visionaris s'atreveixen a dir allò de " ja t'ho deia jo que les coses podien anar mal dades", el Nàstic ocupa la darrera posició de la classificació de la taula amb només nou punts. `Després de la desfeta dins de la lògica davant el Barça del passat diumenge els mateixos visionaris ja fan apostes sobre quan el conjunt centenari serà novament equip de la segona divisió. L'acomiadament de Luis Cèsar i el fixatge de Paco Flores com nou tècnic no ha aportat sol.lucions. El tècnic barceloní ha apostat estratègicament per un "más de lo mismo". El dibuix tàctic no ha variat i, clar, amb un planter com el grana on, exceptuant Mingo i Ruben Castro ,cap dels fixatges ha respost a les expectatives, la situació sembla insalvable. La decepció pel rendiment de la majoria dels nou vinguts aquest nou exercici es notòria. Fixatges mediàtics com els de Makukula, Portillo, Campano o el jugador més car de la història del club, el brasiler Gil estan essent un absolut fracàs. Fins i tot el tema de l'ex del Sevilla fa plorar. La seva possible contractació al mercat d'hivern per part d'un equip italià, el Brescia, ha quedat congelada després de la revisió mèdica i això ha obert una cataracta d'interrogants. Està Makukula lesionat? porta molt de temps en aquesta situació? es aquesta la resposta de per què no ha estat convocat en les darreres convocatòries?. L'entorn grana també es fa una pregunta cabdal per al que i el que podia haver estat la singladura del Nàstic en aquesta primera volta del campionat: es podien haver efectuat uns altres fixatges a principi de temporada tot i les limitacions econòmiques si la diferència de criteri del aleshores tècnic tarragoní Luis Cèsar i la secretaria tècnica no s'hagués produït?.
Tot i això, però, la situació esportiva no sembla el més preocupant dins l'actualitat del Gimnàstic. Fa uns dies l'alcalde de la ciutat, el Sr. Nadal efectuava unes declaracions on manifestava la seva decepció per la marxa de l'equip. Fins i tot va utilitzar la paraula fracàs en cas que el Nàstic no poguès mantenir la categoria. Això va ser el detonant que va provocar la dimissió irrevocable del que sense cap mena de dubtes ha estat possiblement uns dels millors presidents de la història del Nàstic, el sr. Josep Maria Andreu. Feia algun temps el màxim responsable de la nau grana ja havia mostrat el seu desig de deixar la presidència. Les paraules del Sr. alcalde van acabar amb la seva paciència. Ningú pot criticar el treball exemplar de Josep Maria Andreu -recordar breument com ha estat el gran responsable de l'èxit del Nàstic amb l'ascens a la màxima categoria del futbol estatal- però també és cert que, tot i no encertades en les formes, les reflexions amb veu alta del Sr. Nadal semblen respondre a un intent de canvi en la situació d'interinitat que ha estat vivint el consell d'administració en les darreres setmanes. El primer intent de deixar la presidència per part de JM Andreu ja havia provocat una fractura en el consell amb dos caps visibles, els srs Virgili i Vilar. Els possibles dubtes en la presa de decisions a posteriori no semblaven generar un ambient adequat en la gestió de l'entitat tarragonina i finalment es van acabar de precipitar els aconteixements. La dimissió del Sr. Andreu, ha portat al nomenament de Raül Font com a nou president. El pas següent sembla ineludible: la convocatòria d'eleccions per tal d'escollir l'home que ha de conduir la nau grana els propers anys. El Nàstic es troba immers dins un moment vital per el seu futur. La construcció de la nova ciutat esportiva i la consolidació com a societat anònima dins la lliga de futbol professional -tornar a la segona divisió B tindria conseqüències fatals- han de ser el principals eixos del treball del president que surti escollit. El futur ha de ser més que mai grana. Si us plau, que no s'espatlli.
Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit.
Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será.
César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar.
Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!
Serge N’Gal ha jugat poc fins ara, però ha deixat bones sensacions. Els números, a més, indiquen que amb ell al camp el Nàstic té més gol. Malgrat que només ha participat en tres partits, en els quals ha sortit en la segona meitat, i que solament ha jugat 70 minuts, ha estat testimoni sobre el terreny de joc de la meitat dels gols que fins ara ha marcat el Nàstic en la lliga (4 de 8).
El Nàstic havia demostrat fins ara que se’n sortia millor lluny del Nou Estadi, però ahir a Albacete, no només no va ser capaç de confirmar-ho, sinó que va caure derrotat amb total justícia contra un rival molt superior. Els grana, exceptuant l’últim quart, en què fins i tot van estar a punt de treure petroli del no-res amb dos gols de Moisés, van mostrar massa carències per confiar a obtenir un resultat positiu. Fonamentalment en defensa, en què l’equip va estar massa tou i permissiu amb el rival, però també en atac, en què no va ser capaç de transformar més d’una ocasió realment clara.
El Nàstic perd a Albacete per 3 a 2 després d’un partit horrorós que ha pogut maquillar a la recta final de l’encontre. Dos gols de Moisés quan es perdia 3 a 0 donen emoció als minuts finals, malgrat no culminar-se la remuntada. 5.000 aficionats manxecs gaudeixen i pateixen la victòria local al Carlos Belmonte.
Ai senyor. Que hem de dir. El Nàstic ha tornat a perdre després de quatre setmanes, quan va caure al debut en Lliga al camp del Tenerife. Ara, l’equip grana ha repetit resultat al Carlos Belmonte davant l’Albacete. I és que si ho pensem fredament al Nàstic no li falta gol. Als tres desplaçaments que ha realitzat ha marcat dos gols: 3-2 a Tenerife, 0-2 a Vigo i 3-2 a Albacete.
La plantilla del Nàstic té dipositades moltes esperances en el partit de demà a la tarda contra l’Albacete. El tècnic, César Ferrando, va afirmar ahir que el Carlos Belmonte té un terreny de joc de grans dimensions, que sol estar en molt bon estat, i que l’Albacete és un equip que juga bé a futbol, unes característiques que al Nàstic li van bé, tal com es va demostrar en un escenari semblant, Balaídos, en l’anterior desplaçament (0-2).