BARCELONA – NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 19: BARCELONA – NÀSTIC
BIZARRI: No va tenir res a veure en els tres gols; és més, el tercer vingué precedit d’una excel·lent intervenció del porter argentí en un mà a mà davant Ronaldinho. Tanmateix, la sensació de nerviosisme i inseguretat que transmet Bizarri a la seva defensa, i que acaba pagant tot l’equip reculant en excès en posicions defensives, és impròpia d’un porter de la seva veterania.

“PAMPA” CALVO: El millor del Nàstic, va demostrar que pot convertir-se en una peça clau de l’equip. Li tocava marcar el millor jugador del món i ho feu amb èxit; la prova és que Ronaldinho va ser xiulat per la seva afició en alguns moments del partit i va haver de buscar-se la vida en posicions de mitja punta, deixant òrfena la banda esquerra de l’atac culé. Ofensivament, va ensenyar-nos velocitat i capacitat de desbordament.

CÉSAR NAVAS: Com en el cas de Calvo, debut amb molt bona nota. Estigué insuperable en el joc aeri i tingué bon criteri quan tocava treure el joc controlat des del darrere. Tingué molt mala sort en el segon gol blaugrana, introduint la pilota a la pròpia porteria, però aquest fet no ha d’emborronar un més que notable partit del central grana.

MATELLÁN: Al costat de César Navas, i després de la continuïtat en l’onze titular que li ha donat Paco Flores, sembla que el Nàstic està trobant el millor Matellán. Estigué ràpid quan calgué i sempre segur al darrera.

MINGO: Va guanyar-li la partida al ràpid Giuly, sense passar en cap moment angúnies al darrere. Aquesta seguretat defensiva li permeté incorporar-se sovint a l’atac, aportant a la zona de l’extrem esquerre la presència ofensiva que Juan Díaz fou incapaç de crear. Va tenir temps el lateral grana, fins i tot, de provocar la segona targeta groga de Deco durant la primera part, però a l’àrbitre se li encongí el braç i no s’atreví a expulsar el migcampista portugués del Barça.

MORALES: Tenia la feina de tapar la creació ofensiva de Xavi Hernández, i hem de reconèixer que l’organitzador de Terrassa no participà gens del joc del seu equip; per aquest motiu, cal donar una bona nota a la tasca de Morales en el partit al Camp Nou. Tanmateix, un home de la seva experiència a primera divisió hauria de participar més del joc col·lectiu de l’equip, especialment quan l’atac grana s’embussava per la poca presència d’homes d’atac.

ABEL BUADES: Com sempre, va intentar-ho constantment, tot i que sense excessiva fortuna. Va fer bé la seva feina d’stopper al centre del camp, contribuint a embussar la fluïdesa de joc dels blaugranes, però li faltà quelcom per a sumar més en l’atac del Nàstic, tot i que rondà sovint per les immediacions de l’àrea rival. Als deu minuts de partit tingué una molt bona ocasió per rematar a gol des de la frontal de l’àrea, una de les seves especialitats, però la pilota li quedà a la cama dolenta, la dreta, i el xut sortí molt desviat.

GENERELO: Desaparegut, tant en defensa com en atac, i és ja molt preocupant que el Generelo del Nàstic no recordí gens, ni per casualitat, el jugador que sovint enlluernava a Saragossa. Defensivament, marcava Deco, però el jugador culé va guanyar-li la partida en tot moment. Ofensivament, no li recordem ni una sola passada amb criteri als extrems o als davanters granes, ni tan sols cap presència seva en posicions properes a l’àrea gran dels rivals. En definitiva, toca a Paco Flores, que el coneix bé, esbrinar què li passa a Generelo i procurar que doni al Nàstic el futbol que porta a les botes.

CUÉLLAR: Retornava a l’equip titular del Nàstic en un partit difícil i amb la marca sobre seu, a més, de Zambrotta, probablement el millor lateral esquerre del Barça, tot i que acostumi a jugar a l’altra banda. Col·laborà activament en defensa, tot i que el “Pampa” Calvo es bastà tot sol per a aturar Ronaldinho, però no disposà de pilotes en atac per la nul·la presència ofensiva del Nàstic en tot el partit.

JUAN DÍAZ: Caldria que ens preguntéssim si Juan Díaz va jugar el partit, perquè, tot i que estava en l’onze inicial i va saltar a la gespa, no participà gens ni de la defensa ni de l’atac del Nàstic. Així, Mingo va haver de desdoblar-se per cobrir, amb èxit, Giuly i per a aportar alguna cosa en l’atac per banda esquerra dels granes. És gravíssim, d’altra banda, l’error de Juan Díaz en el primer gol culé; des de cadets s’ensenya als jugadors a no rebutjar mai una pilota tova a la frontal de l’àrea, perquè això significa regalar una ocasió al rival.

PORTILLO: És innegable que Portillo va arribar a Tarragona amb un cartell de golejador i jugador oportunista que no està demostrant. Al Camp Nou només li va arribar una pilota en condicions, és cert, però el seu xut anava a la tercera graderia, tot i que el rebutjà el cos de Thuram. Com en el cas de Generelo, cal plantejar-se perquè no mostra el seu potencial amb la samarreta grana.

PINILLA: Jugà com a extrem esquerre, posició que no li és desconeguda tot i no ser la seva natural. I aportà desbordament per banda i caigudes al centre, que ja és molt més del que Juan Díaz intentà en cap moment del partit. Malauradament, la poca companyia que tenia Pinilla en atac complicà molt que cap de les seves jugades acabés en quelcom exitós.

MERINO: És evident que li falta ritme de joc, i això es demostrà davant el Barça en situacions en què perdé la pilota quan normalment hagués marxat per velocitat. Almenys provà d’aportar criteri en l’organització de joc del Nàstic.

CAMPANO: Com succeí amb Pinilla, intentà aportar coses diferents a l’atac del Nàstic, però l’absència d’actitud ofensiva de l’equip el convertiren en un illot solitari lluitant contra la defensa blaugrana.

L'espurna que falta El Nàstic va sortir ahir de Còrdova amb sentiments contraposats, per culpa de la irregularitat del seu joc. Quan tenia el partit controlat en la primera meitat del primer temps i en la fase central del segon li va faltar més ritme en la construcció primer i més convicció en l’últim quart de camp després, i per això pot lamentar no haverhi aconseguit més que un punt. Però, per altra banda, ha de felicitarse per haver mantingut la porteria a zero contra un bon rival que va tenir estones d’insistència ofensiva. Campano, amb una ocasió que ni pintada que no va saber resoldre, la millor del partit (67’), va fer que el punt d’ahir es veiés curt, tot i que el fet que els locals acabessin tancant els grana al seu camp en els últims minuts va tornar a donar valor al punt obtingut. Llegir article	Els canvis, a la medul·lar César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1. Llegir article
NÀSTIC 2 SALAMANCA 0 Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional. Llegir article	Un abans i un després La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després. Llegir article
Procés de maduració Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit. Llegir article	ALBACETE 3 NÀSTIC 2 Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será. Llegir article
«Jo porto el cavall a beure, si el cavall no vol beure..." César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar. Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article