AT. MADRID - NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 16: AT. MADRID - NÀSTIC
RUBÉN PÉREZ: Va ser el millor del Nàstic, demostrant a tothom, per si quedava algun dubte, que té categoria de sobres per ser titular a primera divisió. Va manar, i molt, a la seva defensa i fou amo i senyor de l’àrea en totes les pilotes penjades pels matalassers. Evidentment, hem de destacar els seus dos duels triomfants davant el Kun Agüero i l’excel·lent sortida que impedia un gol quasi cantat de Galleti.

RUZ: Les vacances li han sentat bé al jove lateral grana i va tornar a rendir a un nivell que no li recordàvem des de la temporada passada. Fernando Torres, amb tendència natural a caure a banda esquerra, es veié impotent per a superar-lo amb claretat, i això permeté a Ruz tenir un partit força còmode. Ofensivament, com sempre, li mancà més presència.

MATELLÁN: Amb continuïtat està començant a recordar el central que va brillar amb força al Getafe la temporada passada. Estigué sobri i segur al darrera, alhora que fou capaç en tot moment de trobar la millor opció al mig del camp perquè el Nàstic iniciés la jugada amb la pilota controlada. Tingué una única errada que esmenà amb una gran intervenció dins l’àrea per a frenar una internada del “Niño” Torres.

LLERA: Com en el cas de Matellán, cal apuntar al seu favor que no rifà ni una pilota llarga quan el Nàstic sortia amb la bola controlada. Imponent, com sempre, en el joc aeri, no va deixar que Torres ni Agüero li fessin pessigolles, tot i que la velocitat del punta argentí el deixà en evidència un parell de vegades. Cal que millori, això sí, les seves prestacions ofensives en el joc a pilota aturada del Nàstic.

MINGO: És un búnquer a la seva banda, i Galleti el va patir durant tot el partit, incapaç de superar el brau defensa gironí del Nàstic. Anà tan sobrat en defensa, fins i tot en les necessàries cobertures als centrals granes, que s’incorporà constantment a l’atac, desdoblant Juan Díaz amb molta intenció i aconseguint treure perilloses centrades.

MORALES: Fou l’amo i senyor del mig del camp en tasques defensives, mantenint perfectament la posició i erigint-se en un búnquer que impedia al mig del camp matalasser crear joc amb comoditat. Ofensivament no aportà res, però tampoc era aquesta la seva tasca en el partit al Vicente Calderón.

GENERELO: Mostrà una bona línia de joc, tot i que rendí per sota del nivell de Morales i Buades quan caldria demanar-li que es convertís en el líder i conductor del joc ofensiu del Nàstic. No es complicà mai la vida; malgrat tot, perdé alguna pilota compromesa al mig del camp que comportà alguna contra perillosa per part de l’Atlético de Madrid. En qualsevol cas, va ser el primer partit en què no s’enfonsà físicament durant la segona part, de forma que cal esperar que vagi a més.

BUADES: Com en el cas de Manel Ruz, les vacances li han sentat fenomenals. Va ser, novament, l’Abel Buades que delectà els aficionats de Tarragona la passada temporada convertint-se en un dels tres millors centrecampistes de la 2ª divisió. Tot el joc ofensiu del Nàstic passà per les seves botes, i ell sabé llegir sempre correctament el partit per decidir quan calia córrer i quan no, quan calia carregar joc per una banda o per l’altra... En definitiva, el líder de l’equip que Buades pot ser quan està entonat.

CAMPANO: Flores l’ha tingut alguns partits purgant una certa falta de compromís amb l’equip i el cert és que el jugador andalús va mostrar una actitud millorada al terreny de joc matalasser. Centrà el seu joc en tasques defensives, recolzant Ruz adequadament per les caigudes per banda de Fernando Torres, i en aquest sentit estigué impecable. Ofensivament, però, no aportà gaire joc per la seva banda, tot i que aportà molt de perill a pilota aturada, una de les seves grans virtuts que el Nàstic encara no ha sabut explotar.

JUAN DÍAZ: Per fi va semblar un jugador de 1ª divisió pel que fa a saber estar sobre el terreny de joc. Se n’anà de Varela sempre que volgué, ja fos per velocitat, per qualitat tècnica o provocant faltes perilloses prop de la banda. A pilota aturada, com Campano, va generar molt perill. Defensivament va treballar poc perquè la veritat és que Mingo tampoc no va necessitar excessiu recolzament per a frenar Galleti.

RUBÉN CASTRO: Treballà insistentment, i amb força èxit, en complicar la vida als centrals matalassers quan aquests havien de treure la pilota controlada des del darrere. Ofensivament va participar molt poc del joc del Nàstic, tot i que, com en tots els partits, va tenir el gol a les seves botes, malgrat que aquest cop va creuar en excès la pilota davant la sortida de Leo Franco en una situació, siguem realistes, en què estava escorat en excès.

ISMAEL: Va aportar dinamisme al joc ofensiu del Nàstic, gràcies a la seva mobilitat i la seva visió per a la desmarcada. Malgrat els seus intents, però, fou incapaç de generar autèntic perill a l’àrea matalassera.

CUÉLLAR: Substituí Campano per a dotar el joc de la velocitat que no té el jugador andalús del Nàstic, però la veritat és que Pernía el va subjectar bé. Tot i així, trenà bones accions amb la resta d’homes d’atac granes que acabaren amb alguna centrada amb prou intenció.

PORTILLO: Entrà al terreny de joc quan Rubén Castro ja no tenia forces per a aportar res més, però no sabé aprofitar al desgats a què havien estat sotmesos Pablo Ibáñez i Zé Castro, els centrals de l’Atlético. Provà de jugar sempre la pilota des de la línia de tres quarts, però dins l’àrea, que és on ha de fer mal, fou incapaç de trobar cap posició no ja de rematada, sinó per a crear mínim perill sobre la porteria de Leo Franco.