“PARLA I .... ESCRIURE DEL NÀSTIC“

El 2006 ha estat un any fantàstic, mai no l’oblidaré ... i tinc gravades a la meva retina un munt d’imatges, sensacions, sentiments i emocions de les quals ... moltes i moltes, tenen a veure amb el Nàstic. Ningú mai no serà capaç d’esborrar-me tota una sèrie de dades ... que m’han marcat i tinc emmagatzemades i que de vegades, quan ho necessito puc buscar, trobar i reproduir. Sí, premo “rew” ... busco la imatge que vull i després ... amb el “play” i el “pause” vaig fent, ja ho sabeu ... qui no es conforma és ... Tampoc no puc renunciar a res negatiu ... el que passa és que no acostumo a buscar aquestes imatges. Uffff, quin any ... tinc alguna imatge ... ESPECTACULAR!!!

Cada dia que passa és un dia nou. Aleshores, res no torna a ser com era abans. No hi ha dia que pensis exactament el mateix, és impossible tirar enrera encara que vulguis. Aquest fet ens pot produir reaccions complexes dins del nostre cervell. Hi ha qui ho porta malament ... hi ha qui ho porta més bé, i clar, la pregunta que m’he de fer és ... com ho porto jo? Doncs, la resposta no és senzilla ... no sé com ho porto ... potser únicament ... ho porto i ja està. Hi ha dies que ho porto molt bé perquè tinc coses a la meva vida que també formen una part important ... i m’omplen, i, en canvi hi ha d’altres que ho passo fatal!!! Ben bé ... com tothom crec, perquè en el fons ... les persones no som tan diferents les unes a les altres!!!

Ja fa bastant de temps que escric en aquesta web, i mai no he tingut la voluntat d’escriure des d’un posicionament de saviesa futbolística, o de autoritat tècnica, o intentant crear un corrent d’opinió, o crear escola ... o de ... qualsevol altre motiu, no!, ho he fet des de la meva opinió com a persona que estima el Nàstic ... i des del dret ... a opinar públicament, i sobretot perquè quan escric ... m’obligo a ordenar les meves idees i em sento bé i també per que sé, que hi ha a qui l’agrada llegir els meus escrits i així m’ho fa saber ... perquè negar-ho? Això també estimula!!! Crec que sempre que he dit el que penso ho he fet amb una actitud senzilla ... com ho diria ... en veu baixa, entre altres coses, perquè jo soc conscient que aquest món és complicat, molt complicat, i cada dia que passa m’adono que entenc menys el que passa!!!

Quan jo escric ... tinc la percepció que parlo amb el lector, i no és veritat, no parlo ... el que faig és expressar el que penso i sento. I arriba l’esquizofrènia ... perquè el primer lector que tinc sempre soc jo mateix i ... una cosa és escriure i una altra de ben diferent llegir, i de vegades llegeixo coses que em sorprenen de mi mateix i no entenc com he estat capaç d’escriure-les. Una cosa és dir .. i una de molt diferent és parlar. Quan parles, de vegades tens la sensació que l’altre et sent però no t’escolta, i en canvi d’altres cops ... quan penses, quan medites, quan portes “corrent pel Bosc de la Marquesa una hora” i dones tombs a una idea ... estàs convençut que algú t’escolta. És ben curiós això!!!!

Estem poc acostumats a expressar els nostres sentiments (per tradició cultural), i és una cosa molt sana, tot i que és possible que faci vergonya “despullar-se” ... això és fàcil en el llenguatge escrit, perquè quan escrius el que penses... sembla que no et mirin. En canvi quan et despulles a nivell oral ... t’estan mirant fixament i això sempre ... incomoda perquè surten les pors, les vergonyes, els tabús ... i els “mitxelins” (si en tens).

Ara bé, el llenguatge escrit mai no podrà substituir al parlat, perquè aquest te uns matisos diferents. Mentre els missatges escrits es poden rellegir i sempre entens més coses que en una primera lectura, els missatges orals es poden evocar ... i això també està bé, has de fer servir la memòria remota o immediata, l’auditiva i la visual. De vegades intentes tornar a escoltar una cosa que saps que t’han dit ... i és del tot impossible. I t’esforces en buscar les paraules i l’únic que pots fer és pensar .... no pots escoltar, si de cas ... pots sentir (sentiment)!!!!

A mi no em desagrada escriure, perquè penso que mentre un escriu ... revisa, rectifica, re-llegeix, re-escriu i sobretot realitza un procés cognitiu interessant de fer, i més quan tens la sensació que ets una mica, com ho diria ... desordenat, descentrat ... despistat com jo!!!! En definitiva el que vull dir és que malgrat estic convençut que escriure és terapèutic ... no hi ha res comparable a parlar i conversar (si parlen els dos) amb una persona mentre la mires als ulls, la cara, les mans ... perquè sobretot els ulls són el mitjà d’expressió més intens i potent que existeix. Amb els ulls es poden dir moltes coses ... i de fet se’n diuen i la quantitat de registres dels ulls és ... ESPECTACULAR!!! També es veritat que a cops és difícil interpretar el que diuen els ulls d’una altra persona. Però també és cert que de vegades pots interpretar el que més et convé i el que et fa més feliç i això no és necessàriament dolent, no!!! Al contrari!!!

A mi m’agrada que les persones properes m’expressin els seus sentiments, jo també ho necessito, la veritat ... no em serveix massa ... el “tu ja ... saps”, perquè no sé ... si sé, o a lo millor sé coses diferents ... a mi m’agrada ... escoltar, llegir, parlar i escriure per aquest ordre ... malgrat soc conscient que de vegades ... no ho sembla perquè em passo el dia parlant i escrivint del Nàstic ... fins i tot, algú pot pensar que faig un gra ... massa!!!

(La veritat ... quan l’he acabat he pensat que el dedicava ... però si qui ho llegeix no se n’adona potser és senyal que ... no està ben dedicat!!!)

L'espurna que falta El Nàstic va sortir ahir de Còrdova amb sentiments contraposats, per culpa de la irregularitat del seu joc. Quan tenia el partit controlat en la primera meitat del primer temps i en la fase central del segon li va faltar més ritme en la construcció primer i més convicció en l’últim quart de camp després, i per això pot lamentar no haverhi aconseguit més que un punt. Però, per altra banda, ha de felicitarse per haver mantingut la porteria a zero contra un bon rival que va tenir estones d’insistència ofensiva. Campano, amb una ocasió que ni pintada que no va saber resoldre, la millor del partit (67’), va fer que el punt d’ahir es veiés curt, tot i que el fet que els locals acabessin tancant els grana al seu camp en els últims minuts va tornar a donar valor al punt obtingut. Llegir article	Els canvis, a la medul·lar César Ferrando té clar que, de moment, a fora de casa no jugarà amb dos davanters, tal com va fer en l’última jornada, al Nou Estadi contra el Salamanca (2-0). El tècnic valencià del Nàstic té demà a Còrdova dues baixes sensibles al mig del camp: David Medina, que encara en té per una setmana, i David Bauzá, que ahir va acabar l’entrenament amb una sobrecàrrega muscular que no li permetrà jugar demà i que ha fet que no viatgés amb l’equip a Còrdova. L’exjugador de l’Albacete no s’havia perdut fins ara cap minut en la lliga. Aquestes dues absències faran que Ferrando no utilitzi demà el triple pivot en què es basa el 4-1-4-1 i prefereixi apostar pel 4-2-3-1. Llegir article
NÀSTIC 2 SALAMANCA 0 Primera victoria del Nàstic en casa y segunda de las 6 jornadas disputadas. Una importante victoria, sin duda, que llegó tras un cambio de hombres y de sistema. Si bien es verdad, que todo ello estuvo aderezado con un buena actitud generalizada, con una clara vocación ofensiva desde el primer minuto, y con una alta intensidad de juego durante algunas fases del partido. El líneas generales no fue un partido bonito, pero los dos principales objetivos: ganar y mantener la portería a cero, se consiguieron con una relativa facilidad, teniendo en cuenta que el rival se presentaba como líder provisional. Llegir article	Un abans i un després La temporada passada, César Ferrando va qualificar alguns partits, com ara el del camp de l’Elx, de claus per a la progressió de la temporada. Ara, tot i que només s’han disputat sis jornades de lliga, el de Tavernes creu que el duel de diumenge al Nuevo Arcángel de Còrdova també pot marcar un abans i un després. Llegir article
Procés de maduració Cap victòria a casa i la visita del líder era una arma de doble tall per al Nàstic, al qual venia bé una victòria de prestigi per guanyar confiança però que no es podia permetre ensopegar una altra vegada si no volia que els dubtes augmentessin. Finalment, la prova de foc va resultar positiva per al conjunt grana, que va trencar el malefici al Nou Estadi amb una victòria relativament còmoda contra un Salamanca que va demostrar que la seva posició privilegiada té més a veure amb les circumstàncies de l’inici de lliga que no pas amb el potencial futbolístic real. El gol de Redondo a l’inici de la segona part després d’un primer temps en què el Nàstic havia merescut marcar va aplanar el camí cap a una victòria que no es va veure perillar tot i que els grana havien abaixat excessivament el ritme entrada la segona part, i que va rubricar Serge N’Gal amb un golàs de tisora en el temps afegit. Llegir article	ALBACETE 3 NÀSTIC 2 Resbalón inoportuno del Nàstic en el Carlos Belmonte, a pesar que el líquido elemento no hizo acto de presencia durante el partido. Puede que si lo hubiera hecho los futbolistas del Nàstic no hubieran sesteado durante una hora. Tiempo que aprovechó el Albacete para conseguir una buena renta de 3 goles. Luego se acortaron distancias, pero los tres puntos en juego se quedaron en tierras manchegas. Otra vez será. Llegir article
«Jo porto el cavall a beure, si el cavall no vol beure..." César Ferrando no va quedar del tot descontent amb el partit del Nàstic a Albacete, tot i la derrota (3-2). El tècnic va admetre ahir que el seu equip no va estar bé –«vam estar imprecisos i desencertats», va afirmar–, però en va elogiar l’actitud, ja que «va lluitar fins al final malgrat que no sortia res». «Com va dir Toschack, jo porto el cavall a beure, però si el cavall no beu...», va afirmar Ferrando en referència al fet que l’equip ho fa tot i té ambició per guanyar. Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article