EL MILLOR EQUIP .... DEL MÓN

Sabeu? ... el Nàstic és per a mi, el millor equip del món. Ja se que algun pensarà què dic bajanades, o que m’he begut l’enteniment, o que no estic bé del cap ...o què m’agrada “fer volar coloms” ... ja m’ho penso!!! Mireu, ser el millor del món ... no es mesura amb indicadors científics, matemàtics i/o universals. No estic parlant de galàctics o de “dream teams” o de qualsevol altre muntatge mediàtic. Ja sé que hi ha gent què valora els equips de futbol, per les copes d’Europa que té, o per les lligues que ha assolit ... o pels jugadors fitxats, o per qui l’entrena o pels diners, o per altres paràmetres que no són els meus.

Ben mirat, jo mesuro i valoro ... d’altres coses, totalment diferents, segurament subjectives i personals (però són les meves) com ... la bellesa, la química que transmet, la personalitat, l’entusiasme, l’encant ... els colors, la mirada, el somriure, l’olor, el que em fa sentir, el que m’aporta, l’optimisme ... i en això ... el Nàstic no té rival ... que com es diu vulgarment ... l’arribi a la “sola de les sabates”. El Nàstic no te qui li faci ombra!!! És espectacular ... ho sé, és la meva opinió ... però jo el trobo ... impressionant!!! I malgrat tingui moments més bons i més dolents com absolutament tothom ... el trobo ... senzillament ESPECTACULAR!!! (i no canvio de tema!!!) Això no ho dic en un moment d’eufòria ni molt menys ... ho dic quan ho sento, i ara ... la veritat ... ho sento més que mai!!!

Això no te res a veure en quina categoria estigui, els darrers resultats, la classificació, el que diuen els diaris o els proper fitxatges, el futur immediat, la nova ubicació ... té a veure en canvi ... amb la percepció personal i única de les coses importants del meu entorn, i com, a nivell cognitiu ... poso al Nàstic dins el meu ordre de prioritats. Jo, segurament viuria més tranquil si no fos “tant” del Nàstic, inclús diria que la vida podria ser més fàcil i còmoda si fos d’altres equips ... o de cap, però quan un és del Nàstic ... ho és!!! I no ho dubteu ni un segon, jo ho soc!!! I ho porto amb l’estima de qui porta alguna cosa que “és seva” tot i que no em pertany, i estic orgullós de ser-ho, inclús estaria disposat a acceptar ... que ... soc un fanàtic, perquè un fanàtic “és la persona que defèn les seves idees o la que està preocupada i entusiasmada per una cosa” i aquestes dues definicions ... concorden amb la meva forma de ser i de pensar!!! El que passa, és que habitualment associem “fanàtic” amb agressivitat i manca de control ... però això és un error cognitiu, no necessàriament ha de ser així. Almenys aquest no és el meu cas. Jo associo molt més el fanatisme ... a l’entusiasme i a la passió (i no la d’Esparraguera precisament) sinó ... a l’altra, a la de l’amor!!!

Sé i soc conscient que el futbol és molt complicat. Però el Nàstic sí que és molt més que un club, i és més que futbol, i molt més que un resultat o una classificació ... el Nàstic és per a mi, alhora, una emoció i un sentiment. M’explico ...

És una emoció ... perquè em produeix un estat d’ànim optimista produït per les impressions dels meus sentits. I ja us podeu imaginar quins són aquests, i us he de dir que no me’n falta cap dels cinc. M’entra per ... la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte. Les emocions no es poden controlar: la sequedat a la boca, les palpitacions, la tremolor de les cames, el mal de panxa ... els nervis ... tot això em passa quan el vaig a veure, i fins que el partit no acaba ... no em marxa. Després m’acostuma a quedar ... com una mena de benestar, de calma ... que en la majoria dels casos es una mica ... preocupant, però em general em quedo bastant bé!!!

També és un sentiment ... perquè em fa experimentar diferents sensacions. El sentiment és la sensació conscient de les emocions. O sigui ... és quan interpretem i ordenem l’emoció. Algunes persones se senten incòmodes davant els sentiments. Potser el més complicat en qualsevol comunicació oral i escrita és l’expressió dels sentiments. Jo no tinc problemes en aquest sentit i la prova més evident és que escric regularment en aquesta pàgina i dic el que sento i el que penso. Per sentir-me bé amb mi mateix necessito “observar i avaluar” com em sento, com estic!!! Això ho vaig aprendre fa uns quants anys d’un psicòleg de Barcelona. L’habilitat de reconèixer i expressar sentiments, crec que és imprescindible per assolir un estat de benestar, perquè ens ajuda a millorar la nostra autoestima i també afavoreix les relacions amb els altres, i sobretot perquè ens dona estabilitat emocional.

Jo, com tothom, necessito estabilitat emocional ... el Nàstic me la dona i de vegades ... me la treu, i per això, i perdoneu que insisteixi tant ... estic convençut que ... com el Nàstic no hi ha cap altre ... i per tant, si és únic ... per a mi és el millor equip del món ... o el que és el mateix ... no el canviaria per cap altre!!! I de fet ... no el canviaré!!! Ni canviaré de tema ni d’opinió ... és espectacular!!!

(Aquest article també ... està dedicat!!!)

Nàstic 1-1 Huesca: més del mateix (2ª part) El conjunt de César Ferrando repeteix la mateixa història de sempre a l’avançar-se al seu rival i deixar escapar els punts en els instants finals de partit. Aquest cop ha estat el Huesca, que al minut 87 ha igualat el golàs de Pablo Redondo. 7.450 espectadors han assistit al Nou Estadi en una dolenta tarda de futbol. El Nàstic ha repetit la història per tercer cop consecutiu. Després de caure a la primera jornada a Tenerife amb dos gols dels canaris en els darrers cinc minuts i ser eliminats pel Girona amb dos gols als darrers cinc minuts, el conjunt de César Ferrando ha tornat a ensopegar amb la mateixa pedra. Llegir article	Minuts finals, minuts fatals El Nàstic, per tercer any consecutiu, va quedar ahir eliminat en la primera ronda de la copa pel Girona, que va saber aprofitar les seves oportunitats en els últims minuts del partit. Com a Tenerife, un jugador que va sortir avançada la segona part a les illes Canàries va ser Ángel i ahir, Gabri va aprofitar dos minuts de manca de concentració per fer els gols que van derrotar els grana, que van mostrar alguns detalls en la primera part però que van ser inoperants en la segona. Llegir article
Nàstic 0-2 Girona: més del mateix L’equip de César Ferrando perd davant el Girona per 0-2 amb dos gols als darrers quatre minuts i repeteix la història de Tenerife. Després d’un partit molt avorrit, el conjunt de Raúl Agnè fa fora al Nàstic de la Copa del Rei enmig de la primera xiulada oficial de la temporada a casa. 4.851 espectadors assisteixen en una xafogosa nit al Nou Estadi. Dejavú. Aquesta és la paraula que defineix la derrota del Nàstic. El conjunt de César Ferrando ha presentat les mateixes errades defensives en el moment clau del partit: la recta final. Quedaven cinc minuts per forçar la pròrroga quan Gabri, davanter del Girona, ha batut a Felip en un gol possiblement en fora de joc. Per si fos poc l’equip ha perdut la posició i ha tornat a encaixar un segon gol. Era la mateixa història que la del partit a les Illes Canàries: dos gols en contra a la recta final. Llegir article	Primer partit amistós / proves d’accés categories base El proper dissabte, 6 de setembre, el primer equip de futbol sala del Nàstic jugarà el seu primer partit de pretemporada contra el l'Aldea de preferent, al pavelló del Club Gimnàstic a les 19:30. Serà, doncs, el moment en que els entrenaments que van començar l'última setmana d'agost puguin posar-se a prova abans de començar la temporada. Precisament per aquest motiu serà important comprovar abans de començar la lliga les possibilitats reals de l'objectiu de l'equip:l'ascens. Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	Un mes i mig en grana Un dels casos sorprenents de l’estiu al Nàstic ha estat el de Chechu. El jugador de Sarrià de Ter, que es va avançar a la proposta de renovació que li volia fer el Girona i va signar pel Nàstic per dos anys, ha rescindit el contracte amb el club grana i torna a ser jugador del Girona per a les dues properes temporades. Ahir, Chechu es va acomiadar dels companys i de la gent del club i, abans d’abandonar Tarragona, va voler explicar, en una roda de premsa acompanyat del director general, Antoni Pinilla, els motius de la seva marxa «inesperada», tal com la va definir César Ferrando. Llegir article
Capaç del millor i del pitjor El Nàstic va tornar a evidenciar ahir, en el primer partit de lliga al camp del Tenerife, molts dels errors que van fer de l’última una temporada per oblidar. Els grana, que van estar esapareguts en la primera part, havien aconseguit reaccionar després de la represa i havien remuntat el gol de Nino; però quan realment jugaven més bé i el triomf ja estava pràcticament lligat, dues badades defensives, un altre cop al final –entre els minuts 86 i 88–, van costar els tres primers punts del curs. Llegir article	Ja era hora Per fi torna el futbol. Han passat els ensopits mesos en què tan sols es pot divagar al voltant de noves cares que aterren o poden arribar, i vells coneguts que volen o acaben per marxar. Ara sí, amb qui sigui i a l´espera d´algun altre fitxatge, sigui quin sigui, el Nàstic de Ferrando visita el camp d´un dels favorits per estar a dalt, el Tenerife. Llegir article