“EL NÀSTIC ... i ... JO”

Jo ... amb el Nàstic tinc una relació ESPECIAL. Quan dic ... especial, vull dir que no és habitual. És diferent ... però amb connotacions positives i negatives. Positives quan les coses van bé, em fa sentir feliç, quan m’adono que tinc molta sort de tenir-lo i quan em sento cuidat ... no sé ... en molts moments, la majoria. També perquè negar-ho, negatives ... doncs de vegades ... les coses no són com jo desitjaria, trobo que hi ha dificultats, tinc una certa ansietat i ... em fa patir, però no és culpa del Nàstic, de l’únic que el puc responsabilitzar ... és de tenir-me tan obsessionat, però mirat fredament és més culpa meva què no pas seva!!! Perdoneu, rectifico ... en aquesta relació estic convençut que no hi ha culpables, sinó protagonistes ... que es una cosa ben diferent!!!!

Aquesta relació amb el Nàstic és molt especial, sí ... i també sé que aparentment ... no hi ha quasi res què jugui al nostre favor (sobretot el calendari), sembla que quasi tot ho tinguem en contra, de vegades és difícil mirar el futur. Perquè negar-ho, en aquests moments estic una mica ... com ho diria ... tocat. Em noto fràgil, sensible, preocupat ... tot i que intento dissimular, si soc honest, he de reconèixer que ... estic excessivament pendent d’ell. No era el que jo volia, no tenia planificat tenir aquesta dependència ... aquesta mena de neguit, però en aquests moments ... és el que sento!!! No puc fer una altra cosa ... ni tan sols me’l puc treure del cap (i no és que vulgui tampoc !!!). Forma part de la meva vida ... i una part important!!!

És una relació difícil, complicada, complexa ... estic segur què ningú de fora ... entendria el que jo sento i el que faig ... però jo sí ... sé el que em fa sentir i el que m’aporta. Aquesta relació que és difícil, complicada i complexa ... és al mateix temps sincera, il·lusionant i com ho diria ... apassionant!!! Cada dia que passa creix més. Jo no estic decebut com altres, al contrari ... estic bastant satisfet, intento disfrutar del moment que estem vivint!!! Sé que probablement és difícil d’entendre-ho ... però a mi el Nàstic m’aporta FELICITAT. Sí, m’ajuda i molt a viure la vida amb intensitat i per suposat amb més qualitat. Faci el que faci, tinc ganes de veure’l, tan se val ... el resultat no m’importa, o millor dit, no és el que més m’importa, el que vull és ... saber que el veuré, tenir expectatives, i mantenir la il·lusió!!!

A mi em costa ... com ho diria ... donar-me al Nàstic de la manera que ho faig. Jo sé que em costa posar límits ... sempre m’ha costat. Estic lliurat de manera incondicional ... no ho sé fer d’una altra manera. Sé que arrisco, sé que hi ha perill de patir, de fer-me mal, de sortir malparat ... hi ha dies que penso ... ben bé sovint em costa saber el que penso, més aviat diria que m’embolico molt ... i no trec l’aigua clara!!! És un sentiment una mica ambivalent ... que també em produeix molta felicitat i ... estimar ... mai no pot ser dolent. Encara que ens sembli difícil ... i és que ho és, però estimar sempre és bo!!!

Per ser feliç necessito sentir-me bé amb mi mateix i amb el meu entorn. A mi em proporciona moltes sensacions agradables i modula de manera positiva tots els “inputs” que rebo del meu entorn. Aquesta és la gran veritat!!!! Hi ha moltes coses que faig que ... aparentment no tenen a veure amb ell, però jo sé que existeix una relació directa de causa–efecte i fa que no me’l pugui treure del cap en tot el dia.

Això és bo o dolent? La veritat ... no ho sé!!! M’és indiferent el que sigui ... de fet ... és el que és!!! Jo diria que ... és bo, però en tot cas és així i no puc ni vull fer res per evitar-ho!!! Aquestes vacances de Nadal seran llargues i difícils ... i malgrat diuen que sempre va bé descansar ... intentaré no fer-ho!!!

(Aquest article va dedicat a qui ha fet anys el dia 26, perquè m’ha ajudat a sentir... el Nàstic d’una altra manera. Moltes gràcies!!! Una ... petita i important innovació.)