Amb la pèrdua dels tres punts el passat dimecres contra el Betis, crec que la cosa està bastant fotuda. Sóc dels que opinen que malgrat tot i tot, em passat – i passarem – setmanes glorioses a la que diuen que és la millor lliga del món. I per tant, com diuen per les Castelles: “que me quiten lo bailao”.
Ara bé, tot no està encara perdut. Hi ha una fil d’esperança, però només això un fil. Molt haurien de canviar les coses per que no fos així... i tal com està anant tot sóc una mica pessimista.
He vist tots els partits. Tant els de casa com els de fora (per ppv). I el que realment m’ha fet vibrar ha estat l’afició sincerament. A banda de moments molt puntuals en aquells minuts d’aquell partit, i en aquell altre la resta ha estat una barreja de decepció i d’emprenyamenta. Els esdeveniments són els que son i els elements de tot plegat son aquells que ens faran, amb tota seguretat, baixar a segona divisió.
Tenim una directiva amb alguns amateurs (algun es va haver de fer soci per poder formar part del Consell d’administració... això ja us diu tot respecte als seus sentiments nastiqueros), doncs van fotre fora amb nocturnitat i “alevosia” a la persona que ens havia fet somiar al Sr. Luis Cèsar. No es mereixia marxar d’aquella manera.; tenim un secretari tècnic que no sabem si fitxa; tenim un president que fitxa ell a última hora i de qualsevol manera.; fitxem jugadors lesionats; tenim un futbol base que no te cap perspectiva de promoció de les joves promeses nastiqueres; tenim gent que el que l’importa de veritat és fer negoci pel fet de posar calés a la junta sense importar-li massa el que passa amb l’equip... en fi, que ho tenim magre!
De tota manera, després de vint i pico d’anys a segona b i d’altres a tercera, un parell o tres d’anys a segona tampoc ens ho podem prendre com un fracàs, al contrari cal refer l’equip per afrontar amb garanties la segona divisió i aprendre dels altres (Getafe i Recre son bons exemples), i a veure si a la propera hi ha més sort.
No res companys, que tingueu unes bones festes nadalenques i que el 2007 us sigui molt propici.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero.
Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments.
Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido.
El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig.
En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia.
Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries.
«Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes.