R. SOCIETAT - NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 15: R. SOCIETAT - NÀSTIC
RUBÉN PÉREZ: Tot i que no va cometre cap errada significativa, tampoc podem afirmar que estigués bé durant el partit. De fet, no va aconseguir mai ser l’amo de la seva àrea quan la Reial atacava intensament emprant el joc aeri. A més, se li poden retreure errors importants de col·locació en el primer i en el segon gol dels txuri-urdin.

DAVID GARCIA: Estrenava posició a la defensa com a lateral dret (l’únic paper de l’auca que encara no havia fet), i tingué una primera part molt plàcida en la que només li mancà incorporar-se a l’atac per ajudar un David Cuéllar especialment espès. A la segona part, però, Gari Uranga el superà clarament en tots els elements del joc, d’aquí que Paco Flores el substituís per Ruz.

CÁCERES: Malauradament, la seva marxa al futbol mexicà està quasi confirmada, i això es notà en un partit on semblava que el jugador paraguaià del Nàstic jugava a mig gas. No ens va ensenyar les qualitats que sabem que té: sentit de l’anticipació, contundència en el joc aeri, capacitat per a treure la pilota jugada... Es limità a cobrir bé la seva parcel·la defensiva sense oferir cap ajuda en els seus companys. En el segon gol dels rivals, era ell l’encarregat de marcar Juanito.

LLERA: Notable partit del jugador andalús, que es va mostrar ferm en defensa i contundent quan calia ser-ho. Tingué, però, un error gravíssim, per segon partit consecutiu, que va originar el primer gol dels bascs, i això ens obliga a donar-li una valoració global negativa. És de ressenyar el seu primer gol, perquè Llera ha d’aportar molt més que fins ara ofensivament; de fet, és un jugador de 3-4 gols per temporada.

MINGO: Incombustible. La Reial Societat no trobà mai la manera d’entrar per la seva banda, tot i que és cert que pogué fer alguna cosa més en el gol que marcà en pròpia porteria. Ofensivament desaparegut, cal que aporti la seva lluita en l’atac grana.

MORALES: Excel·lent la seva primera part, quan es bastà tot sol per a destruir el joc de creació txuri-urdin, tot i que se’l veié força insegur en la creació ofensiva i en la passada curta. Físicament esfondrat en la segona part, probablement per la manca de ritme de competició, fou incapaç de col·laborar amb la defensa grana, deixant un forat entre línies que aprofitaren bé els homes del davant de l’equip rival.

GENERELO: La primera part van suposar els seus millors 45 minuts amb la samarreta del Nàstic, i és important saber que el ritme competitiu ens està apropant cada cop més al millor Generelo, tan necessari per als granes. S’erigí en amo de la parcel·la del mig del camp i per ell passaren totes les pilotes amb criteri de l’equip tarragoní. A la segona part, com Morales, desaparegué i anà a menys, tot i que fou capaç d’exhibir la seva tècnica prodigiosa i la seva excel·lent visió de joc en la passada per al gol de Rubén Castro.

CUÉLLAR: Probablement, el seu pitjor partit. No és només que no aconseguís anar-se’n cap vegada en l’un contra un, sinó que no se’l veié amb confiança ni tan sols per a provar-ho. Desaparegut ofensivament, calia exigir-li recolzament en defensa, tasca per a la que està sobradament capacitat, però tampoc va brillar en aquesta faceta del joc.

ISMAEL: Impecable en tasques defensives, convertint-se en un destorb constant per als rivals quan provaven de sortir amb pilota controlada i obligant-los sempre a jugar amb pilotes llargues, on el Nàstic era superior al seu rival. Ofensivament, aportà coses molt interessants, provant, quan no hi havia bones opcions per als extrems, el xut de mitjana distància.

JUAN DÍAZ: Més que notable el seu partit a l’extrem esquerre, on Gerardo no trobà mai la fórmula per a aturar-lo si no era amb faltes; d’aquí, per exemple, el primer gol del Nàstic. Aconseguí superar gairebé sempre el seu marcador per velocitat o per qualitat tècnica, finalitzant la jugada en totes les ocasions amb centrades perilloses i amb molta intenció. A la segona meitat s’enfonsà físicament i fou substituït per Gil.

RUBÉN CASTRO: És un dels pocs jugadors del Nàstic, juntament amb Gil, que prova coses diferents per mirar de sorprendre el rival. Davant la Reial Societat, estigué molt actiu, cercant sempre la desmarcada que permetés passades fàcils per als seus companys. Així vingué el segon gol, que, a passada de Generelo, el situà sol davant el porter Bravo; en l’un contra un, mostrà una definició excel·lent.

RUZ: Surtí al camp amb la difícil missió d’aturar un Gari Uranga que s’havia retrobat a sí mateix, i ho feu en un moment complicat, quan el partit s’havia convertit en un joc de corredisses i precipitacions sense gaire sentit per ambdues bandes. Tanmateix, el seu rendiment defensiu fou superior a l’exhibit per David Garcia en el lateral dret, tot i que li faltà també incorporar-se a l’atac per a desdoblar l’extrem.

PINILLA: Aportà menys que Ismael, tot i que la seva missió, més que generar joc ofensiu, semblava que era aconseguir faltes prop de l’àrea rival, malgrat no tingué tampoc gaire èxit en aquesta parcel·la. Reclamà un penal que, sincerament, va semblar més un llençament a la piscina que cap altra cosa.

GIL: Més que interessant la seva aportació ofensiva per l’extrem esquerre, on desbordà Gerardo en tot moment. Conscient que el seu joc de banda no trobava prou homes granes per a la rematada, ho intentà també pel mig, posició des d’on es trobà amb una pilota que, sense excuses, hauria d’haver suposat l’empat a tres. Però, de forma incomprensible, Gil va intentar adornar la jugada amb una vaselina quan el més fàcil era, a priori, encarar el porter i cercar l’un contra un. Al brasiler se li han d’exigir mitja dotzena de gols per temporada i, de moment, no només no ha fet cap gol, sinó que se li recorden ja dues o tres errades greus de cara a porteria.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article