Real Sociedad 3-2 Nàstic: tres regalets, tres punts que marxen

El Nàstic fa aigües en defensa als primers 15 minuts de la segona meitat i tira per la borda la bona primera meitat, donant així la primera victòria a l’equip de San Sebastián. Els granes són ara cuers a sis punts de la permanència. Una barbaritat.

El Nàstic no ho pot fer pitjor. Així és. No es pot perdre un partit de més mala manera. Avançant-se al marcador amb un gol de Llera al minut 18 de la primera meitat i jugant i controlant completament el partit als primers 45 minuts, a excepció de jugades aïllades de la Real. Descans, 0-1 i les coses pintaven bé pels granes, que van estar recolzats per 200 seguidors granes a Anoeta.

Però a la segona meitat, la gran “torrija” – empanada mental del Nàstic va sortir a la llum. Minut 47 de partit, gol de la Real. Bé, autogol del Nàstic en el gol més tonto i estúpid que recorden els meus ulls. Pilota morta dins de l’àrea del Nàstic i Mingo intentant rebutjar-la, l’empeny dins de la porteria grana, davant la cara de incredulitat de Rubén Pérez. Era el 1-1 i la remuntada de la Real es veia venir per les sensacions de jornades passades de l’equip grana. Però sorprenentment el Nàstic va reaccionar. Rubén Castro, que jugava el seu tercer partit, el primer com titular, un minut després aprofitava una jugada d’habilitat del canari per batre a Bravo, per establir el 1-2 a l’electrònic. Però l’alegria dura poc a casa del pobre, ja ho diu la dita. Minut 53, empanada de Cáceres i gol de Juanito al llançament d’una falta. 2 a 2 i el Nàstic s’enfonsava com el Titànic. La defensa central grana era un “coladero”, un formatge de “gruyer”...

I moments més tard arribava el que alguns temien, entre els que m’incloc: gran jugada de la Real que fa ballar als ¿defenses? Granes, com diria aquell, una jugada de tiki-taka i gol de Rivas. Era el 3-2, l’eufòria a la graderia de la Real i l’enfonsament total a la banqueta grana i l’afició, que mica en mica es va resignant davant la inoperància del seu equip.

En 15 minuts, 3 gols de la Real Societat i cap a casa. El conjunt de Paco Flores va desaparèixer del partit al minut 15 i va deambular pel camp mitja hora, a excepció d’una jugada aïllada de Gil, que es va voler lluir amb una vaselina quan el més fàcil i efectiu, que es el que necessita el Nàstic, era batre per baix.

Dimecres, arriba el Betis al Nou Estadi, havent descansat aquesta setmana i mitja per la compareixença del Barça a Japó pel Mundial de Clubs. Aquest partit és clau: si es guanya, continuarem patint, però si es perd, jo començaré a deixar de fer-ho, perquè això no ho aixecaria ni Super-Man. Seria qüestió de començar a mirar possibles fitxatges i els rivals de l’any que ve, perquè o es fan excel•lentment les coses, o l’any que ve tornarem a Castelló, Elx i companyia. A GAUDIR DEL QUE QUEDA!

Punts positius: Partit a partit es confirma l’excel•lent fitxatge de Rubén Castro: 3 partits, 3 gols. 200 afeccionats granes a Anoeta a veure un equip sense vida.

Punts negatius: Un altre partit que ens remunten. 3 gols més en contra en només 15 minuts. La Real va jugar sola a partir del minut 15 de la segona meitat.

Real Sociedad: Bravo; Gerardo, Mikel González, Juanito, López Rekarte; Aranburu, Rivas (Garitano, min. 85), Xabi Prieto, Jesuli (Felicio, min. 88), Uranga; Kovacevic (Agirretxe, min. 81).

Gimnàstic: Rubén Pérez; Cáceres, David García (Ruz, min 61), Mingo, Llera; Morales, David Cuellar, Generelo, Irurzun (Pinilla, min. 70), Juan Díaz (Gil, min. 70); Rubén Castro.

Incidències: 22.588 espectadors, 200 valents del Nàstic. Minut de silenci guardat per expressa petició de Pino Zamorano pels arbitres cantabres morts en un accident de tràfic.

Murcia 1-1 Nàstic: i ja en van set… El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts. Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir. Llegir article	Rubén: "Aquest curs és molt difícil mantenir la porteria a zero" Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero. Llegir article
La teoria dels partits llargs Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments. Llegir article	NÀSTIC 0 R. ZARAGOZA 0 Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido. Llegir article
Unt punt de lluita i treball El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig. Llegir article	La mirada del rival En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia. Llegir article
Una oportunitat que vola Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries. Llegir article	Pensant alternatives «Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes. Llegir article