Aquesta vegada faig un canvi en la meva particular manera de parla del Nàstic. En pocs dies han passat algunes coses que cal tenir en compte, Fa uns quants dies que es va decidir prescindir de l’entrenador, cosa força habitual quan un equip de futbol no va bé. El canvi es sempre traumàtic, per molt que es digui el contrari, probablement l’actual entrenador acostumen a vorejar situacions similars sabrà com sortir-se’n. Cal fer-li confiança. El partit del diumenge va ser pràctic, només podíem guanyar, i vam guanyar,no vaig entendre els xiulets a l'Abel Boades, tot i que els respecto, el que no entenc es les declaracions del jugador al matí següent. A mi l’Abel em cau bé, quan parla ho fa sense embuts, i això pels temps que corren es d'agrair, jo vull que es quedi al Nàstic, es un referent d’aquesta època i si existís ja una galeria dels millors futbolistes ell ja hi seria. Ara cal fer quatre números, hem de aconseguir sumar entre setze i divuit punts fins al final de la primera volta, i segur que amb patiments poden aconseguir la permanència. Això passa per puntuar diumenge a Sant Sebastià i dimecres al Betis, i passarem les festes més tranquils. No vull acabar sense aplaudir les paraules del president del Nàstic que va pronunciar el dimecres dia 13 al programa de Tarragona Ràdio, el Nàstic no estirarà més el braç que la màniga.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero.
Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments.
Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido.
El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig.
En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia.
Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries.
«Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes.