NÀSTIC - DEPORTIVO

UN PER UN
JORNADA 10: NÀSTIC - DEPORTIVO
RUBÉN PÉREZ: Excel·lent en tot allò que cal demanar-li a un porter, especialment pels reflexos que va mostrar en les poques accions en què els davanters del Deportivo van posar-lo a prova. A més, tingué un domini insultant del joc aeri i amb la pilota als peus, mostrant una compenetració notable amb tota la defensa grana. Una actuació de matrícula d’honor.

RUZ: Va estar molt còmode en defensa en tot moment, tant quan li tocà defensar Cristian (que no va tenir cap opció en tot el partit) com quan Arizmendi passà a la seva banda. Aquesta tranquil·litat al darrera, accentuada per les boníssimes cobertures de Cáceres, el permeteren incorporar-se a l’atac molt més que en cap altre partit fins a la data. Li falta només millorar la seva centrada quan es troba en posicions ofensives.

CÁCERES: Dia a dia es confirma com l’emperador de la retaguàrdia grana. En tasques defensives estigué infranquejable, amargant el dia a Adrián i Riki tant per dalt com tallant les tímides contres gallegues. Quan calgué, recolzà amb seguretat el centre del camp per treure la pilota sempre jugada. Fou el primer partit on, a més a més, es va trobar còmode en l’atac a pilota parada del Nàstic, quedant-se prop de trobar rematades perilloses a boca de gol en un parell d’ocasions.

DAVID GARCIA: Va confirmar amb un partit més que brillant que el centre de la defensa és el seu lloc natural i on pot oferir un millor rendiment a l’equip. Contundent en velocitat i en les pilotes aèries, oxigenà Cáceres a l’hora de treure la pilota jugada. La seva passió en el joc i el seu esperit de lluita encomanaren tot l’equip; podem dir que fou una de les claus del canvi d’imatge del Nàstic.

MINGO: Va ser un dels fitxatges més discutits i s’està confirmant com un dels que aporta més rendiment i qualitat al Nàstic. Infranquejable al lateral, va amargar la nit al nou internacional Arizmendi. Tingué algun problema més amb Estoyanoff, però podem dir que també va guanyar la partida a l’extrem uruguaià del Deportivo. Ofensivament, va ser molt insistent en incorporar-se a l’atac i ens mostrà una bona centrada amb la cama esquerra. A pilota parada va portar molt perill, quedant-se, com Cáceres, molt prop del gol de la victòria.

ABEL BUADES: Sembla ser que Generelo és la parella de ball al doble pivot amb què Buades se sent més còmode. Alliberat de responsabilitzar-se en exclusiva de destruir l’atac rival i d’organitzar l’ofensiva del Nàstic, tingué més fons físic per a dominar la parcel·la central del joc i erigir-se, com gairebé sempre, en el líder de l’equip. Va ser superior a Sergio i fou sempre el primer defensa a l’hora de tallar els intents de contratac del Deportivo.

GENERELO: Per fi puguérem veure de titular el fi jugador aragonès. Va notar, però, la manca de ritme de competició i li costà seguir en tot moment el ritme trepidant de partit que el Nàstic va imposar. Tot i així, ens va ensenyar que és un jugador que manté perfectament la posició, que és molt difícil de superar en l’un contra un, que tapa bé els espais en zona defensiva, i que té prou qualitat i visió de joc per a estructurar l’arquitectura ofensiva de l’equip.

CUÉLLAR: Un dels seus partits més fluixos amb el Nàstic aquesta temporada, perquè la marca de Capdevila, primer, i Arbeloa, després, fou excessiva per a ell. De fet, li recordem només una centrada franca que, malauradament, no va trobar rematador a l’àrea petita. Malgrat no tenir el dia, aportà la lluita i el coratge de sempre, erigint-se en l’accelerador que en certs moments de partit necessitava el Nàstic. En tasques defensives, com sempre, excel·lent.

PINILLA: Els vells rockers mai moren, i Pinilla ho està demostrant cada jornada d’aquesta primera divisió que el torna a fruir. Jugà de mitja punta clàssic, dedicant-se a buscar sempre la pilota per obrir a la banda on hi hagués més i millors opcions per a l’extrem del Nàstic. En la pressió a la sortida de pilota rival, fou sempre, juntament amb Portillo, una molèstia constant per als defensors del Deportivo. La marca de Coloccini, però, l’impedí tenir una major presència a l’àrea rival.

JUAN DÍAZ: Retrobat el seu lloc a la banda esquerra, feu un dels seus millors partits amb la samarreta grana, sobretot en els minuts finals de la primera meitat, quan va convertir-se en un jugador impossible d’aturar per Arbeloa. Li costà desbordar per velocitat, però quan ho feia es treia de la cama centrades sempre precises. Defensivament soberbi.

PORTILLO: Com sempre, lluitador i generós en l’esforç, tot i que va estar en certs moments poc acompanyat per les tres mitges puntes i el mig del camp grana. Incisiu en el joc ras, no tingué cap opció d’èxit en les pilotes aèries davant els experts centrals Lopo i Juanma, de manera que les centrades de Cuéllar, Campano i Juan solien acabar rebutjades per la defensa rival. El gran desgast físic a què es veié abocat durant tot el partit li impedí, gairebé al final, arribar amb comoditat a una pilota dins l’àrea gallega que, en condicions normals, hagués suposat el gol de la victòria per al Nàstic.

CAMPANO: Era l’únic recanvi ofensiu que tenia Luis César a la banqueta i aportà coses diferents a l’equip en un moment en què la defensa del Deportivo havia aconseguit fixar millor les marques a Cuéllar i Juan Díaz. Probablement és l’home amb més tècnica del planter del Nàstic i això li permeté desbordar sempre Capdevila i col·locar pilotes perillosíssimes a l’àrea rival. Davant el poc resultat del joc per banda, però, a Campano se li pot demanar, perquè té qualitat per a executar-lo amb precisió i possibilitats d’èxit, que intenti coses diferents, com provar el xut de fora l’àrea.

MORALES: Entrà al camp per donar oxigen a Generelo, fos per la manca de ritme de competició, i per donar més llibertat a Buades a l’hora d’incorporar-se a l’atac. En defensa, es convertí en un baluard important per a evitar que el Deportivo mantingués la pilota més de vint segons seguits, però no aportà res en atac, ni a l’hora de construir joc ni quan tocava incorporar-se a l’àrea rival. Morales té, d’altra banda, un excel·lent xut de mitjana distància que no ens ha ensenyat encara enguany i que convé provar davant equips que, com el Deportivo, munten dues línies defensives a la frontal de la pròpia àrea.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article