RECREATIVO - NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 9: RECREATIVO - NÀSTIC
RUBÉN PÉREZ: Va mostrar-se de nou seguríssim en totes les accions de perill a l’àrea grana, tot i que estava absolutament venut en els dos gols, on no tenia opcions de fer res. Àgil i ràpid de reflexos, està en un gran moment de forma.

RUZ: Com la resta de l’equip, força malament, tot i que almenys va poder impedir que Aitor entrés excessivament en joc. Desaparegut en atac i lent en defensa, no va oferir-se en cap moment tampoc per a treure la pilota del darrere quan el mig del camp grana tenia problemes. En molts moments, executava la pressió al rival massa metres avançat i això creava forats importants en defensa.

CÁCERES: Va haver de desdoblar-se per tapar la seva zona i la de Ruz, que estigué descolocat la major part del partit. Se’l veié, però, lent i confús, a més de mancat de contundència, defecte aquest darrer que repeteix massa ocasions. No va entendre’s amb Llera i això facilità molt la feina de Sinama-Pongolle i, especialment, del pícar Javi Guerrero.

LLERA: Esperàvem molt d’ell després d’exhibir-se en defensa davant el R. Madrid, però davant el Recreativo tornà a aparèixer el Llera d’inicis de temporada: desorientat, lent, mal marcador, fluix en el joc aeri... Els problemes que li donà Javi Guerrero l’obligaren a treballar amb excessiva duresa i fou expulsat justament.

MINGO: Com en el cas del Llera, disminuí de forma alarmant el seu rendiment respecte el partit anterior davant l’equip de Fabio Capello. Cazorla li va fer, com se sol dir, un tratge complet de sastreria, superant Mingo per l’exterior i per l’interior. En la jugada del primer gol dels andalusos, Mingo va entregar-se massa aviat a la jugada de Cazorla, permetent una centrada molt fàcil de l’extrem dret del Recreativo.

BUADES: Quan Buades està bé, el Nàstic també; quan Buades no està fi, el Nàstic pateix. Al Nuevo Colombino va donar-se el segon cas, i els tarragonins trobaren a faltar l’omnipresència defensiva del jugador valencià i les seves bones obertures als extrems quan tocava atacar. Superat en tot moment pel mig del camp del Recreativo, va acabar desesperat també pel poc acompanyament de Juan Díaz, l’altre pivot grana.

JUAN DÍAZ: El doble pivot no és el seu lloc, i la tossuderia de Luis César en situar-lo allà acabarà minant moralment un jugador molt interessant per a l’extrem esquerre del Nàstic. Contra el Recreativo, com sempre, Juan va mostrar-nos que no sap defensar i que al mig del camp, amb molt pocs espais, no pot tampoc crear joc. Quan, als minuts finals del partit, va ocupar la seva posició natural, la seva actitud envers el partit ja no era la millor per rendir a un nivell acceptable.

CAMPANO: És una llàstima que un jugador amb una tècnica tan notable com Campano decideixi, la majoria de partits, amagar-se i jugar al tran-tran, demanant sempre la pilota al peu. De fet, Campano només ens ha ensenyat el seu futbol contra Espanyol, València i R. Madrid, motiu pel qual pensem que el seu escàs joc respon a un problema d’actitud bàsicament. Davant el Recreativo no va col·laborar en defensa quan calia ni va intentar cap jugada d’atac amb un mínim sentit.

PINILLA: Sense dubtar-ho, el millor del Nàstic amb el porter Rubén Pérez, i això que no va fer, ni de lluny, un dels seus grans partits. Va ser l’únic jugador, almenys, que de mig camp en amunt va demanar la pilota i va cercar sempre les pessigolles al contrari. Estava, però, tan sol, que les circumstàncies l’obligaren a ocupar totes les posicions d’atac, des de la banda dreta fins a l’esquerra, i això, en el futbol d’avui en dia, no hi ha cap jugador capaç de fer-ho amb un mínim criteri.

ISMAEL: La temporada passada el jugador navarrès va queixar-se força vegades del fet de jugar molts partits com a extrem dret, quan a la banda li costa molt rendir amb efectivitat. Lògicament, doncs, l’invent de posar-lo com a extrem esquerre no podia sortir bé de cap de les maneres, tot i el gol d’oportunista que va aconseguir marcar. Va aportar tan poqueta cosa a l’equip que Edu Moya, el lateral que el marcava, trepitjava més l’àrea del Nàstic que la pròpia.

MAKUKULA: Horrible. Fatal. Lamentable. Desubicat i, aparentment, mancat de motivació. A un jugador de la seva envergadura se li ha de demanar, com a mínim, que imposi la seva llei en el joc aeri, i en tot el partit contra el Recreativo vam comptar només una pentinada seva amb el cap, que anà a parar, a més, a les mans del porter Laquait. A més a més, no buscà mai la desmarcada, no s’oferí als seus companys en cap moment i no participà de la pressió defensiva de què sovint sobreviu el Nàstic. S’ha guanyat la banqueta per als propers partits.

PORTILLO: Va entrar al camp amb ganes de revolucionar el partit i, en pocs minuts, acabà contagiant-se de l’apatia general. Si les cròniques i els que vam veure el partit diguéssim que Portillo no va jugar, tothom s’ho creuria, perquè la seva aportació va ser nul·la.

DAVID GARCIA: El millor home de la defensa del Nàstic. Va sortir molt endollat al partit i, al contrari que Mingo, va saber aturar Cazorla per velocitat i, especialment, amb un gran sentit de l’anticipació. Va convertir-se, per la ineficàcia del nostre centre del camp, en l’home que iniciava totes les jugades d’atac granes.

GENERELO: Recuperat dels seus problemes físics, va demostrar que serà titular indiscutible en aquest Nàstic quan pugui jugar noranta minuts. Amb ell al camp, la fàcil connexió recreativista entre centre del camp i davantera va desaparèixer. A més, Buades tingué més llibertat per a incorporar-se a l’atac i el Nàstic, davant la ineficàcia dels extrems Campano, Ismael i Juan, va ser capaç, per fi, de col·locar alguna pilota llarga (sempre sorgida dels peus de Generelo) a l’espai i amb criteri.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article