NÀSTIC – R. MADRID

UN PER UN
JORNADA 8: NÀSTIC – R. MADRID
RUBÉN PÉREZ: Debutant a primera divisió, va aconseguir el més difícil en aquestes situacions: transmetre tranquil·litat en tot moment al seu equip i manar la defensa amb autoritat. En el joc es va mostrar molt segur tot i la poca feina que tingué, evitant de forma espectacular el que hagués estat el quart gol del Madrid. En els tres gols no hi tenia res a fer.

RUZ: Tenia la feina d’aturar Robinho i no ho aconseguí en cap moment, perquè el brasiler fou el millor home dels blancs sobre el camp. Superat per banda i pel centre, no tingué esma tampoc per a incorporar-se a l’atac.

CÁCERES: Partit a partit es va veient perquè al seu país, Paraguai, l’anomenen l’emperador. Davant l’equip de Fabio Capello va mostrar-se sòlid, segur, sobri. Quan cal sap treure la pilota jugada per oxigenar el mig del camp grana, avançant, si cal, uns metres la seva posició.

LLERA: Després d’estar molt discutit en les primeres jornades de lliga, sembla ser que uns partits a la banqueta l’han ajudat a millorar força. El millor que podem dir del partit de Llera és que Van Nistelroy no va olorar la pilota. Si a aquesta seguretat que tingué en defensa i puguéssim sumar major presència en atac, tindríem el Llera que va enlluernar la temporada passada a segona divisió.

MINGO: És un dels jugadors més discutits i controvertits de la defensa del Nàstic, però davant el Reial Madrid va consolidar-se com un indiscutible titular, almenys fins al restabliment d’Óscar López. Quan l’etern capità blanc s bellugava per la zona de Mingo, el guanyador de la partida sempre era el jugador grana, de manera que Raul va haver-se de buscar les garrofes pel centre de l’atac madridista. Com a la resta de l’equip, va mancar-li major projecció ofensiva.

BUADES: Novament, i en van ja diverses, va ser el millor home del Nàstic. És el pèndul grana que orienta tot el joc ofensiu i estableix també la pauta defensiva de l’equip. Pràcticament es va bastar sol, perquè Juan l’ajudà molt poquet, per guanyar als cracks Emerson i Diarra la partida al mig del camp. Tingué, a més a més, forces per entrar a l’àrea rival des de la segona línia i generar perill; de fet, als cinquanta segons de la segona part engaltà una rematada a la frontal que, ben dirigida, hagués suposat el 2-1 per al Nàstic i un partit molt diferent. Guanyà la partida a Guti.

JUAN DÍAZ: Perdut, com gairebé sempre que juga al centre del camp, tot i que en alguns moments se’l veié menys incòmode en aquesta posició. Ni la passada curta ni la pressió al rival són les seves millors armes, i el Nàstic necessita jugadors amb aquest perfil al mig del camp. A més, la seva visió de joc perd molt en situacions de pocs espais com les que es donen a la parcel·la central del camp. Necessita tornar a la banda urgentment per tal que aprofitem el millor de la seva cama esquerra: una centrada exquisida i capacitat de desbordament del lateral rival.

CUÉLLAR: Tenia davant un jugador difícil de superar, com Roberto Carlos, però Speedy Cuéllar va ser molt superior a l’internacional brasiler, tant en jugada estàtica com per velocitat. Les seves cavalcades per la banda, malauradament, acabaren massa vegades en centrades defectuoses que invalidaven la seva tasca per l’extrem. Defensivament, a més, Cuéllar intentà socórrer Ruz sempre que pugué, tot i que tampoc fou capaç d’aturar Robinho.

PINILLA: El gran capità va demostrar que els vells rockers no moren mai i va exhibir davant el R. Madrid un compendi de les seves millors qualitats: dríbling sec, capacitat d’aguantar la pilota, bones obertures als extrems... Només li podem retreure l’escassa presència ofensiva a l’àrea rival, perquè en aquest sentit Makukula estigué força desassistit pels seus companys. Quan la pilota era per als blancs, pressionà bé Diarra i Emerson perquè no puguessin jugar la bola amb comoditat.

GIL: Partit rera partit creix com a jugador i aconsegueix treure majors eficàcia i rendiment a les seves jugades de banda. Feia temps que al Nàstic no teníem un jugador de la seva qualitat en l’u contra u, i ni Sergio Ramos ni Helguera, en les seves ajudes laterals, pugueren aturar el brasiler del Nàstic. Malauradament, i com succeí amb Cuéllar, vam trobar a faltar major qualitat i precisió en les centrades a l’àrea. Tanmateix, Gil aportà un element que li falta a Cuéllar: capacitat de desbordament també cap a l’interior i majors ajudes, en conseqüència, amb el mitja punta grana.

MAKUKULA: El seu millor partit amb la samarreta del Nàstic. Recordà el Makukula d’abans de la seva greu lesió: hàbil amb la pilota als peus, perfecte en el joc aeri, incisiu a l’interior de l’àrea, atrevit per al xut de mitjana distància... Li va faltar només el gol, però tot i així va provocar almenys dos penals (dels quals l’àrbitre només en xiulà un) i l’expulsió de Cannavaro (tot i que Mejuto li perdonés per dues vegades). En defensa, dues úniques taques que, malauradament, costaren els dos primers gols blancs: salta en la falta de Roberto Carlos i s’oblida d’Helguera, a qui marcava, en el córner que dóna lloc al segon gol.

ISMAEL: Quan va entrar al camp, el partit ja estava resolt per al R. Madrid i el Nàstic molt desgastat físicament, de manera que la seva aportació no passà de ser testimonial. A més, jugà de punta referent, quan Ismael rendeix molt millor movent-se en posicions de segon davanter, amb opcions de caure a banda i associar-se amb els extrems.

MERINO: Com Ismael, el partit ja estava trencat quan trepitjà la gespa del Nou Estadi. Tot i així, intentà carregar-se l’equip a les espatlles, sense gaire fortuna. Faltat de ritme per les seves molèsties en els darrers entrenaments, no aconseguí trenar jugades amb la verticalitat i visió de joc a què ens té acostumats.

CAMPANO: Com la resta de substitucions granes, fluix per la dinàmica en què ja estava el partit quan entrà al camp. Va mostrar la seva tècnica exquisida amb la dreta, però, com succeí amb Ismael, va trobar a faltar companys amb qui associar-se per generar perill: ni Makukula era ja a l’àrea ni Ruz tenia forces per pujar amb coherència la banda.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article