Nàstic 1-3 Real Madrid: el domini sense definició, no serveix de res

Una setmana més, i ja en van unes quantes, el Nàstic va perdre injustament. El Real Madrid, amb el joc a l’estil Capello 100% va imposar-se per qualitat i també per, petites però decisives, decisions arbitrals a un Nàstic que va merèixer més.

4 jornades perdent. 3 últimes derrotes injustes. 2 mesos sense guanyar. AIXÒ NO POT CONTINUAR AIXÍ. Però, es que el Nàstic juga be!! Aquí falta que la piloteta entri, i sobretot que les pilotetes rivals deixin d’entrar. Perquè ja són 18 gols en contra els que porta el Nàstic en 8 jornades.

Ahir varen ser tres. Tres d’aquells anomenats “galàctics”, que sortiren al terreny de joc una mica empanats, tot el contrari que el Nàstic, que sortí a menjar-se el rival. Primers 40 minuts de partit de domini total grana, que presentava les novetats de Rubén a la porteria després del seu gran partit de Copa dimecres passat, Mingo al lateral esquerra i Juan al centre del camp. Gil, que va afrontar ahir el seu tercer partit com a titular, va destapar-se. Aquest Gil donarà moltes alegries a la parròquia, gràcies a la seva velocitat en banda i la seva habilitat per deixar assentat al rival.
El Nàstic tocava sense complexes, mentre que el Madrid abusava de la pilotada llarga i escassos contracops.
La primera jugada important del partit arribà quan Abel aconseguí xutar als pals de Casillas i aquest desvià a la seva esquerra, evitant que el valencià aconseguís avançar al Nàstic a l’electrònic.

Però al minut 28 no ho aconseguí. Clamorós penal sobre Makukula de Cannavaro, que es meresqué targeta vermella directa, al ser Makukula l’últim home del Nàstic i estar en clara ocasió de gol. Però l’àrbitre, Mejuto González, que no s’assabentà que fou penalti (s’ho hagué de comunicar el linier) no ho considerà així.
El penalt el llançà Abel i establí un més que merescut 1-0 al marcador. La nit començava be i l’estadi esclatà d’alegria davant aquesta sorpresa. Ramón Calderón no sabia on ficar-se degut a les seves declaracions entre setmana, on afirmava que a Tarragona guanyarien fàcil.

A partir del gol del Nàstic, el Madrid començà a despertar-se paulatinament. Fins que al minut 43, Mejuto González, que no va veure el penalti quan hi era a sobre, va ser capaç de veure una falta a 25 metres de Llera a Van Nistelrooy a la mitja lluna de la frontal de l’àrea de Rubén. Com era d’esperar, PEPINAZO de Roberto Carlos i gol. La barrera s’obrí per Makukula i la pilota tocà en el congoleny, despistant a Bizzarri i establint un injust empat a un. Efectivitat total, ja que aquest xut fou el primer per part blanca.

Amb les taules al marcador s’arribà al descans al Nou Estadi, que va veure com es produí un esdeveniment que tots desitgem no veure mai. Dos homes es varen barellar, un del Nàstic i l’altre del Madrid i els dos caigueren a sobre d’un nen petit de 8-9 anys. Tot i el gran revolt que es va aixecar, el nen només tenia un cop al braç i va arrestar al seguidor blanc que va fer esclatar el polvorí.

Amb el descans finalitzat, Nàstic i Madrid tornaren a trobar-se al terreny de joc. Però per variar, el Nàstic quan comença les segones parts, surt empanat, adormit. Minut 49, llançament de corner blanc, rematada d’Helguera com manen els cànons futbolístics, i gol. Ni Rubén ni Llera, que tenien la pilota a menys de mig metre seu, varen ser capaços de rebutjar la pilota. Gerra d’aigua gelada a l’afició i l’equip, que va veure com remontar-li un 1-2 al Madrid seria impossible. I així fou.

El Nàstic intentà cercar la porteria del Madrid però el desgast físic i la qualitat dels rivals ho impediren. Luis César introduí diversos canvis estèrils al Nàstic: Irurzun per Makukula, Merino per Juan i Campano per Gil. De res serviren, ja que no aportaren res de nou a l’equip. I és que el Nàstic, tot i tenir la baixa de Portillo, té poca profunditat de banqueta en sentit ofensiu: Ismael no és un 9 nat, Pinilla tampoc. Aquí es nota que falta un TERCER DAVANTER.

El temps passava i es veia que el Nàstic no podria remuntar, tot i que quedava l’esperança d’empatar, com a mínim. Una jugada clau, que podria haver decantat el partit fou una entrada de Cannavaro a Makukula, quan aquest encarava la porteria. Una falta que fou senyalada i era mereixedora de targeta groga, però Mejuto, al veure que era Cannavaro i que ja en tenia una, se la va estalviar, tal i com va succeir la setmana passada al derbi, quan Emerson es meresqué la segona groga però el de negre se la va estalviar per estalviar-se problemes.

Al minut 86, el Madrid va començar a tocar com sap i va rematar al Nàstic amb un golàs de Robinho. Resultat final: 1-3. Injust però és el que hi ha.

La setmana que ve és una setmana clau. Juguem a Huelva, contra el Recre, i no es que haguessin de guanyar com tots els partits, sinó que s’ha de guanyar si o si per evitar que el Nàstic es despengi de la classificació i es vegi abocat a un precoç descens.
No guanyar a Huelva seria un fracàs, i seria estar quasi dos mesos i mig sense guanyar; i això no ho aguanta ningú. Sinó digueu-me algun entrenador que hagi estat al seu treball sense guanyar en més de dos mesos.

Punts positius: Gil es destapa. Makukula tornà boig a Cannavaro. Cuéllar i la seva velocitat i habilitat. Pinilla maravilla no es cansa. Ruz letal a la banda dreta. Abel i el seu domini ahir al centre del camp, junt amb Juan.

Punts negatius: decisions arbitrals. Mala sort. Incident al descans amb dos homes i un nen.

Nàstic: Rubén Pérez; Ruz, Cáceres, Llera, Mingo; Abel, Juan (Merino, m.53); Cuéllar, Pinilla, Gil (Campano, m.68); Makukula (Ismael, m.71).

R. Madrid : Casillas; Sergio Ramos, Cannavaro, Helguera, Roberto Carlos; Emerson, Diarra; Raúl, Guti (Reyes, m.73), Robinho; Van Nistelrooy.

Gols: 1-0, min.28, Abel Buades; 1-1, min.43, Roberto Carlos; 1-2, min.49, Helguera; 1-3, min.86, Robinho.

Assistència: 14.710 espectadors en un Nou Estadi ple absolut. Entrada més gran de la història del Nàstic.

Fotografia cedida per: www.fotonastic.com

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article