OSASUNA - NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 3: OSASUNA - NÀSTIC
BIZZARRI: No podia fer absolutament res en el primer gol, però va acusar-lo força minuts, mostrant-se nerviós, imprecís amb el peu i un pèl accelerat en algunes accions. Al final del partit, l’error del segon gol va ser fruit de la precipitació i de les presses per a llençar un contraatac. Tot plegat impropi d’un porter veterà com ell, encara que es mereix, per les seves actuacions anteriors, un marge de confiança important.

RUZ: Delporte va ser, al meu parer, el millor jugador d’Osasuna, i això significa que el brau lateral no va poder mai amb ell. Les estadístiques, de fet, diuen que Ruz fou l’home del Nàstic que cometé més faltes i el jugador francès el d’Osasuna que en rebé més. Tot plegat va comportar que rarament pugués incorporar-se a l’atac. Li servirà d’experiència per a continuar millorant i creixent com a jugador.

LLERA: Implacable quan intentà superar els rivals amb el seu bon sentit de l’anticipació i la seva contundència aèria al darrera. Tanmateix, cometé el pecat diverses vegades de donar metres a Webó, i el punta camerunès no va perdonar en el primer gol. Li costa molt llegir bé el fora de joc, i aquest, a primera divisió, és un pecat greu a corregir.

MATELLÁN: Va multiplicar-se per tapar Milosevic i recolzar els laterals, sobretot Ruz en la seva lluita amb Delporte. Contundent i expeditiu en defensa, que és el que s’espera d’ell. Ofensivament, el Nàstic trobà a faltar més qualitat en la seva sortida amb la pilota jugada i no va saber trobar cap posició de rematada en les escasses ocasions a pilota aturada que vàrem tenir.

ÓSCAR LÓPEZ: El millor en la defensa del Nàstic, fet que el situa com a titular indiscutible, si no hi ha sorpreses, en el lateral esquerre grana. Va anul·lar totalment un jugador habilidós i tècnic com Pedro López, i va ser capaç de fer el mateix amb un home diferent com Valdo, caracteritzat per la velocitat i la potència. Cal que agafi ritme de competició i assoleixi major compenetració amb els companys per atrevir-se a córrer la banda i ensenyar l’exquisida centrada que té amb les dues cames.

MORALES: El pitjor del Nàstic. Va naufragar al mig del camp, on mai va trobar el seu lloc i on Puñal i Muñoz van superar-lo com volgueren. Defensivament, no sabé recolzar els centrals, que es trobaven sovint exposats a entrades franques de la segona línia d’Osasuna. En atac, fou incapaç de pujar la pilota amb criteri i de repartir joc als seus companys.

ABEL BUADES: Intermitent. Quan agafava les regnes de l’equip, el Nàstic dominava el partit amb comoditat, tot i que faltés claretat al davant. Per contra, en els minuts en què desapareixia Osasuna tenia moltíssimes facilitats per a recuperar pilotes i convertir el match en un atac-i-gol navarrès. Intentà, sense èxit, cobrir les mancances defensives de Morales al Reyno de Navarra.

CAMPANO: Malgrat que en molts moments del partit semblava absent, gràcies a l’excel·lent tasca de Corrales al lateral esquerre d’Osasuna, fou capaç de treure passades i centrades d’enorme perill que els davanters del Nàstic desaprofitaren. Genial, especialment, la pilota entre línies cap a Makukula que deixà el congolès sol davant Ricardo. Encara esperem que Campano ens ensenyi el seu precís xut de fora l’àrea, en el que no s’ha prodigat en aquestes tres primeres jornades.

JUAN: Perdé la batalla amb Javi Flaño a la banda, i no tingué el recolzament suficient per banda d’Óscar López. Les poques ocasions que tingué per a centrar, les pilotes penjades foren poc perilloses i d’escassa qualitat; esperem que la seva cama esquerre s’entoni i ens torni a ensenyar aquell guant que hi té posat. Acabà el partit al centre del camp i, estranyament, allà rendí més i millor que Abel Buades, al que va superar en presència ofensiva i en actitud defensiva.

PORTILLO: Fora de lloc a la mitja punta, tot i que fou la posició en què més brillà davant del Celta. El cert és que els centrals i els dos pivots d’Osasuna no li donaren ni un metre per a jugar la pilota i ell fou incapaç, amb molt pocs espais, de trobar situacions d’avantatge per a generar perill o ocasions de gol. S’esperava més d’ell.

MAKUKULA: El millor del Nàstic juntament amb Campano i Óscar López. Va demostrar ser un davanter “bulliciós”, molt emprenyador per als centrals i difícil de defensar per la seva gran mobilitat. Va a més cada dia i suma al seu poderós joc aeri un excel·lent dríbling, un xut de mitjana distància terrorífic i una capacitat de sacrifici i de pressió notables. L’única taca fou que la seva ànsia per a retrobar-se com a davanter el dugueren, en alguna jugada, a pecar d’individualisme i a no saber trobar la millor opció que potser tenia en algun company seu.

CUÉLLAR: Va començar per la dreta, el seu lloc natural i va ser capaç de llençar bons contraatacs i de canviar per moments el ritme del partit a favor del Nàstic. Corrales, però, era un os dur de rossegar i va caure cap al centre massa vegades. Passà després a l’esquerra, on Javi Flaño també va ser superior a ell, de manera que el Nàstic troba a faltar les seves centrades enverinades.

ISMAEL: En el seu millor partit d’aquesta temporada, tot i la línia grisa de l’equip al Reyno de Navarra, provà de capgirar les dinàmiques atacants del Nàstic i de desembussar la línia de creació grana. No ho aconseguí perquè Osasuna tancava molt bé les línies i els forats eren escassos; tot i així, fou protagonista d’algunes de les bones accions trenades en el tram final del partit.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article