Es porten disputades tres jornades de l'històric retorn del Nàstic a la primera divisió cinquanta vuit anys desprès amb el balanç de una victòria davant l'Espanyol a la primera jornada de lliga i dues derrotes, davant el Celta a casa i el passat diumenge al Reino de Navarra enfront l'Osasuna. Ha arribat el moment de treure les primeres conclusions i amb només tres partits sectors de l'entorn comencen a mostrar símptomes de nerviosisme. Ja es comença a qüestionar al projecte 2006-2007, es parla de la presumpta manca de credibilitat d'alguns jugadors en quant al seu rendiment a la lliga de les estrelles, etc. El cert és que només s'han disputat tres jornades i sembla prematur condemnar les primeres decisions, els primers plantejaments tàctics, en resum, la forma de fer les coses del mister grana Luís Cèsar.
Analitzarem breument cadascun dels partits disputats. En el primer match el Nàstic va saber trobar la fórmula màgica a l'hora d'aturar el jugadors pericos, amb una perfecta disposició defensiva i després d'uns inicis complicats on el conjunt dirigit per Ernesto Valverde va dominar la situació, el Nàstic va passar a controlar els aspectes ofensius del seu joc i amb una perfecta jugada d'Abel Buades i l'encert d'Alejandro Campano va posar-se per davant al marcador, per acabar finalment guanyant el partit. Era el partit de l'estrena, el més difícil, el que servia per demostrar si el Nàstic era un conjunt vàlid per jugar a la primera divisió. La prova es va superar amb nota. Al segon encontre i després d'una aturada de quinze dies primer partit al Nou Estadi amb la inauguració de la nova zona de preferent i un escenari de luxe amb un públic entregat. El rival era el Celta de Vigo de Fernando Vázquez, antic tècnic de Luís Cèsar. El Nàstic es va mostrar com un onze voluntariós però detalls estratègics van acabar costant la desfeta per 1-2. La seguretat defensiva mostrada al primer partit no va ser la mateixa i en atac l'equip va tenir alguns detalls esperançadors al segon temps amb la sortida de Makukula. I arriba el darrer partit, davant l'Osasuna. i com l'encontre davant el Celta detalls, sobre tot novament en l'aspecte defensiu van significar la derrota per 2-0. El segon gol navarrès ve precedit d'una errada del porter Bizarri, però no es pot oblidar la gran actuació de l'argentí en el primer partit, actuació que va evitar una més que probable desfeta davant l'Espanyol. L'important de tot això es pensar que la lliga no serà un camí fàcil, que ens trobem a la primera divisió, que més que probablement tocarà patir i de valent, i que s'ha perdut no de una forma aclaparadora sinó per qüestions, sobre tot en clau defensiva, que segur es podran corretgir en els propers compromisos del quadre grana. Un altre aspecte clau per tirar endavant aquest projecte es la part del joc ofensiu, assignatura pendent de Luís Cèsar les dues temporades que porta el gallec com entrenador del Nàstic i que aquest any no es pot passar per alt. No es pot continuar amb el promig golejador de la segona divisió. El club ha fet un gran esforç per portar davanters de nivell com Portillo i Makukula i el mister grana ha de treballar per aconseguir una major fluïdesa i eficàcia en el joc d'atac del seu equip. Amb tot i les dues darreres derrotes s'ha de tenir confiança, això no ha fet sinó començar.
El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts.
Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir.
Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero.
Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments.
Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido.
El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig.
En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia.
Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries.
«Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes.