NÀSTIC – CELTA

UN PER UN
Jornada 2. NÀSTIC – CELTA 1-2
BIZZARRI: En la seva línia habitual, va mostrar-se com l’autèntic mariscal de la defensa del Nàstic, manant i posant ordre en tot moment en la reraguarda grana. Tot i que quasi no va tenir feina, no va poder fer res en cap de les tres aproximacions del Celta: els dos gols i la pilota al pal de Baiano.

RUZ: Continua creixent el jove lateral valencià, que va cuallar un bon partit secant Nené sempre que intentava entrar per la banda, de forma que a l’extrem del Celta només va quedar-li entrar pel mig, on, malauradament, va trobar força ocasions per a trenar el seu joc. Ofensivament, va aportar més coses que a camp de l’Espanyol, però continua pendent de millorar la seva centrada perquè aquestes incorporacions pel carril sumin quelcom important en el joc de l’equip.

LLERA: Li va tocar ballar amb la més lletja i se’n va sortir prou bé. Però això és la Primera Divisió, i les dues úniques ocasions en què Baiano se li va escapar van convertir-se en una pilota al pal i un gol. Per alt va estar perfecte en defensa, tot i que va mancar la seva tradicional aportació ofensiva a pilota parada, si bé és veritat que el Nàstic va ser incapaç de treure gaires faltes a les proximitats de l’àrea rival.

MATELLÁN: Potser no estigué tan entonat com Llera, però va saber en tot moment mantenir la posició i no complicar-se la vida quan calia rebutjar la pilota amb contundència. Davant l’inexistent joc creatiu al mig del camp del Nàstic, va trobar-se a faltar algun bon desplaçament llarg de pilota, tècnica que Matellán ha demostrat que domina al llarg de la seva carrera.

DAVID GARCIA: Així com vam qualificar-lo de més que notable en el debut de la Lliga, davant del Celta va ser, sense cap mena de dubte, el pitjor jugador del Nàstic. A la primera part, el perdé la seva tendència natural, que no va saber controlar, d’anar-se’n cap al centre de la defensa, de forma que Gustavo López, afortunadament poc inspirat, tenia molts espais per jugar la pilota. A la segona part, i corregit aquest desajustament en el seu posicionament, va ancorar-se en posicions defensives de banda esquerra, però mai fou capaç d’aturar Núñez ni Cannobio quan queia a banda. En el segon gol del Celta, a més, comet un error de principiant, que és tancar la línia de fons a Cannobio i permetre-li centrar còmodament amb la seva cama bona, l’esquerra.

MANOLO M.: Se li va notar en excès la falta de partits i de ritme de competició, de forma que, ja d’entrada, el mig del camp del Nàstic patia d’inferioritat respecte el del Celta, sobretot a partir de la incorporació d’Ángel a la línia de mitjos blaveta. Incapaç de crear joc ofensiu, el mínim que se li havia de demanar és que taponés Cannobio amb encert, tasca que va ser incapaç de dur a terme satisfactòriament, sobretot en la segona part.

ABEL BUADES: Així com el dia del debut fou el millor home sobre el terreny de joc, el Nàstic va notar la seva irregularitat davant del Celta. Els minuts en què Abel va estar entonat, tant robant pilotes com distribuint joc, van ser els de major domini del Nàstic i els de més gran assetjament a l’àrea rival. Per contra, quan Abel es veia incapacitat per a desenvolupar-se amb comoditat, el Nàstic patia molt per a aturar les escomeses gallegues i per a generar futbol amb prou velocitat; en aquest sentit, la marca d’Ángel sobre Buades va ser, per a mi, una de les claus del partit.

CAMPANO: Col·laborà força en tasques defensives ajudant Ruz a destruir les habilitats de Nené per banda i aporta el seu nivell habitual ofensivament. Campano és un jugador que destaca, sobretot, per la seva regularitat, i davant del Celta va aportar allò que s’espera d’ell: centrades perilloses tant en joc com en pilota aturada, insistència per banda, recolzament al mitja-punta...

JUAN: Malauradament, el guant que duu a la cama esquerra no va acabar de funcionar davant del Celta, i el Nàstic trobà a faltar les seves pilotes enverinades des de la banda esquerra. A pilota parada tampoc fou capaç de trobar el punt i la majoria de les seves centrades foren defectuoses. Per banda, fou inferior a George Lucas primer i Jonathan Aspas després, de forma que necessità sempre el recolzament de Pinilla i Portillo per a generar futbol.

PINILLA: Va intentar en tot moment ensenyar-nos el seu repertori de dríbling sec i passada a l’espai, però la defensa i el mig del camp del Celta foren superiors. Això el dugué a buscar sovint la banda, sobretot l’esquerre, amb escassa fortuna. Potser li va faltar, en alguna ocasió clara, provar el xut de fora l’àrea.

PORTILLO: El millor del Nàstic. Deixà sobre la gespa detalls de crack i la seva tècnica amb la pilota permeté, sovint, oxigenar l’atac grana. Malauradament, la manca de creació ofensiva de la línia de mitges puntes l’obligava a baixar molt a buscar la pilota, fet que l’allunyava excessivament de l’àrea contrària. En aquestes condicions, Portillo rendeix molt millor amb un home de referència al davant, com va demostrar l’estona que coincidí al camp amb Makukula.

GIL: És un jugador, sense cap mena de dubte, de l’autèntica escola brasilera: dríbling endimoniat, velocitat, excel·lent centrada en carrera... Va aportar molt i s’entreveu com un home bàsic en aquest Nàstic. Contra el Celta, però, va entrar amb el partit coll amunt i amb els gallecs dedicats fonamentalment a tancar-se al darrera i sortir al contraatac. La seva desídia defensiva, potser l’única tara que té, va accentuar els defectes de David Garcia a la banda esquerra.

MAKUKULA: Va aportar el que s’espera d’un home de les seves característiques físiques: bon control de la pilota d’esquenes a porteria, domini insultant del joc aeri, capacitat per a treure faltes als rivals... Tot i així, les mitges puntes no el van acompanyar prou o no van saber llegir bé les seves pentinades de pilota per a aprofitar‑les ofensivament. Tampoc tingué ocasions de rematar de cap dins l’àrea, un altre dels seus forts, però ens va ensenyar un xut terrorífic des de mitjana distància que, de ben segur, farà molt de mal als rivals.

ISMAEL: Perdut a la banda dreta, intentà sempre anar-se’n pel centre, cosa que entorpia el joc de Portillo com a segon davanter i dificultava aprofitar les característiques de Makukula com a ariet de referència. Tingué un parell d’oportunitats per a generar ocasions de gol dins l’àrea, però va faltar-li, potser per manca de ritme de competició, la clarividència que mostrava l’any passat als inicis de la lliga.

Murcia 1-1 Nàstic: i ja en van set… El Nàstic torna a empatar en un partit que hauria d’haver guanyat sense cap problema. Els homes de César Ferrando s’han avançat a l’electrònic amb un gol de Jandro al minut 28 de la primera meitat, però un golàs d’Iván Alonso a l’equador de la segona i l’expulsió de Lolo Yedra minuts després ha evitat que el Nàstic sumés els tres punts. Un altre cop la mateixa història. El que va succeir contra el Huesca al Nou Estadi, contra Las Palmas a Gran Canària, etc. El Nàstic s’avança al marcador però és incapaç de matar el partit. I avui, més del mateix. Els homes de César Ferrando han sortit força enxufats al terreny de joc i tenien les idees ben clares: marcar i guanyar. Un hiperactiu Serge N’Gal i uns atents Campano i Redondo portaven les primeres ocasions granes a la porteria murciana, però sense acabar de definir. Llegir article	Rubén: "Aquest curs és molt difícil mantenir la porteria a zero" Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero. Llegir article
La teoria dels partits llargs Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments. Llegir article	NÀSTIC 0 R. ZARAGOZA 0 Visita al Nou Estadi de un clásico de Primera división: el Real Zaragoza que la temporada pasada perdió la categoría. El último enfrentamiento entre ambos equipos fue precisamente en Primera división (T-06/07. J-30. Nàstic-1; R. Zaragoza-0, con gol de Portillo). El partido del sábado fue muy interesante aunque le faltó la salsa del gol. No obstante, el juego desplegado por ambos equipos y las ocasiones generadas (más por los maños) mantuvieron el partido abierto en todo momento, de manera que cualquiera de los dos equipos pudo llevarse la victoria aunque, a decir verdad, más cerca la tuvo el R. Zaragoza. Por ello, creo que el punto conseguido por el Nàstic habría de considerarse como bueno, dada la entidad del rival y las circunstancias del partido. Llegir article
Unt punt de lluita i treball El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig. Llegir article	La mirada del rival En primer lugar deseamos enviar a todos los colegas de la www.aupazaragoza.com un amistoso saludo desde la www.nasticdetarragona.com, y también que el próximo sábado (J-12) en el Nou Estadi gane el equipo que más méritos deportivos haga en el terreno de juego. ¡Que gane el mejor!, como se decía antiguamente. Por razones de tiempo voy a reflejar tan solo una pequeña parte del pasado reciente del Nàstic. En el caso de que interesara conocer de una forma más completa los orígenes de este centenario Club Gimnàstic de Tarragona y su historia, se puede consultar la web oficial o cualquiera de las otras que tratan de este querido Nàstic para los ciudadanos de Tarragona y provincia. Llegir article
Una oportunitat que vola Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries. Llegir article	Pensant alternatives «Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes. Llegir article