ESPANYOL – NÀSTIC

UN PER UN
JORNADA 1. ESPANYOL – NÀSTIC 0 – 1
BIZARRI: Va aportar tot allò que s’esperava d’ell: sobrietat, seguretat en les pilotes aèries, contundencia a l’àrea petita (sobretot en els córners i faltes laterals), capacitat de manar els defensas… A més, però, ens va enlluernar amb els seus excel·lents reflexos impedint el gol de l’Espanyol en un parell d’ocasions clares. Si segueix així, pot recuperar el nivell que el va portar, amb 19 anys, a fitxar pel R. Madrid.

RUZ: Tornava al camp que el va veure debutar a 1a. fa dues temporades. Tenia la difícil missió de tapar Luis Garcia, l’home més en forma de l’Espanyol. Va tapar-lo bé per banda, tot i que li va tocar patir quan el davanter periquito cercava la diagonal cap al centre. Se’l veié faltat de fons físic, potser per la petita lesió d’aquesta setmana, d’aquí que el lateral David Garcia el superés en alguna pujada per banda.

LLERA: Malgrat els dubtes i indecisions mostrats en alguns partits de la pretemporada, ahir va demostrar que la 1a. divisió no li està gran i va ensenyar aquelles qualitats que van portar el Deportivo a fixar-se en ell aquest estiu. Amo i senyor del joc aeri, no va complicar-se mai la vida quan calia allunyar la pilota de posicions defensives. A la seva edat, apunta a convertir-se en un dels deu millors centrals espanyols.

MATELLÁN: Un luxe per a la defensa del Nàstic. Amb gran sentit de l’anticipació, va imposar-se gairebé sempre en el seu duel amb Walter Pandiani. Contundent quan calia i, com Llera, un perill per a la porteria de Kameni quan el Nàstic tenia ocasió de fer bons llançaments a pilota parada. Fou l’encarregat de treure la pilota cap a Abel Buades quan calia sortir jugant‑la.

D. GARCIA: Tot i que sempre diu que prefereix jugar de central, David Garcia va confirmar-se ahir com a un excel·lent comodí també per a la màxima categoria del futbol espanyol. Rufete, que ha estat campió de quasi tot amb el València, no el pugué superar cap vegada en tot el partit. A més, no dubtà en incorporar-se a l’atac, sempre mostrant una notable compenetració amb Juan Díaz.

ABEL: Dir Abel Buades ara mateix al Nàstic és parlar de l’extensió de Luis César al terreny de joc. Ell és l’encarregat de manar, ordenar, organitzar, cridar; quan Buades rutlla, el Nàstic rutlla. I ahir, a Montjuïc, Abel Buades va ser el cervell del Nàstic quan ens tocava atacar i el pulmó incansable al centre del camp quan ens tocava defensar. Va culminar el seu partidàs amb una jugada que resumeix les seves grans capacitats defensives i ofensives: robatori de pilota al tanc Fredson i passada llarga a l’espai per Campano, que culmina en el primer gol del retorn a 1a.

MERINO: La primera meitat va estar força apagat, i el Nàstic ho va pagar permetent transicions ràpides de l’Espanyol. Després del descans, però, va millorar notablement la seva participació en el joc, sobretot des què passà a ocupar la mitja punta, una posició on pot oferir, deslligat d’obligacions defensives, el seu millor futbol. Cal, en qualsevol cas, que millori les seves prestacions perquè el Nàstic pugui jugar rasejant la pilota.

CAMPANO: Golejador a 1a. divisió després de 56 anys d’absència. Només per això es mereix la nostra més gran lloança. Campano, a més, va completar el gol amb qualitats que han portat Tomàs Guasch a definir-lo al Diari AS com una de les millors cames dretes del futbol espanyol. Ho va demostrar en cada passada i en cada centrada, sempre carregades de perill per als rivals. I a tot plegat, cal sumar-hi l’execució en la jugada definitiva: templança, tranquil·litat i seguretat. Qualitats que el faran imprescindible.

JUAN DÍAZ: El fitxatge del Nàstic que, fins ara, està superant totes les expectatives creades. Té un guant de seda a la cama esquerra, i aprofita aquesta característica per a compensar la falta d’una major punta de velocitat i d’un millor dríbling. Ahir va col·locar diverses pilotes enverinades a l’àrea de Kameni i fou important en la construcció del joc grana.

PINILLA: El gran capità tornava a 1a. després de força anys, i ho feia amb un partidàs propi del gran jugador que sempre ha estat. En la primera meitat baixà a rebre moltes pilotes al mig del camp, davant les dificultats de Buades i, sobretot, Merino per a jugar amb criteri. Prop de l’àrea, tingué alguns problemes per a crear perill, però totes les pilotes ofensives passaven per les seves botes.

PORTILLO: Per mi, el millor jugador del Nàstic en el partit d’ahir. Va demostrar que és cert el que expliquen els entrenadors quan diuen que el primer defensa és el davanter centre; Portillo fou el principal responsable que la defensa de l’Espanyol hagués de jugar quasi sempre en llarg, i ni Lacruz ni Jarque destaquen especialment en aquest àmbit del joc. Ofensivament, va saber estar sempre en posicions de rematada quan el Nàstic arribava amb pilota controlada i va ser capaç també de buscar-se la vida quan més sol es trobava. Va ensenyar-nos, de fet, tot el seu repertori: bona rematada de cap, dríbling de qualitat, gran capacitat de joc col·lectiu i de sacrifici per l’equip, bones caigudes a les bades, terrorífic xut de mitjana distància... Serà, faig la meva aposta, un dels davanters revelació de la lliga.

MORALES: Tornava a la que ha estat molt de temps la seva casa, i ho va fer demostrant que no té res a envejar a Edu Costa o Fredson, els homes que li han tret el lloc a l’equip blanc-i-blau. Morales, evidentment, no té el físic d’aquests jugadors brasilers, però ahir va compensar aquesta mancança amb una col·locació perfecta i un criteri envejable per a jugar la pilota i per a tallar, quan calia, alguna acció rival.

CUÉLLAR: Pràcticament no va entrar en joc, però va saber ser una bala per la dreta quan era el moment de llençar el contratac. Li va manca precisió en alguna bona centrada que va tenir, tot i que va demostrar-nos que manté el dríbling sec que el caracteritza i que, en un parell d’ocasions, li permeté trencar la cintura al lateral periquito David Garcia.

MAKUKULA: Va entrar fred i espès al camp i va costar-li moltíssim trobar el punt necessari al partit. De fet, les seves tres primeres intervencions foren pèrdues de pilota a la línia de mitjos de l’Espanyol que causaren perilloses contres per a la porteria de Bizarri. Finalment va entonar-se mínimament i va demostrar, almenys, bona col·locació a l’àrea per cercar la rematada i gran habilitat per a guanyar el joc aeri i endur-se la pilota amb avantatge. Li falta encara molt to físic.

L'escalada continua Un os dur de rosegar visitava ahir el Nàstic en el derbi català, però l’equip tarragoní va consolidar la bona dinàmica amb la victòria més plàcida de la temporada gràcies a la major qualitat, i una dosi de fortuna, en la primera meitat, i al fet de tenir controlat el Girona i sentenciar-lo al contraatac en la segona. La victòria d’ahir contra un rival que no havia rebut mai tres gols en un partit fins ara i que gràcies a la solidesa s’ha convertit en la revelació confirma que el Nàstic mira amunt. És la tercera victòria consecutiva i una altra demostració del mal que fa la verticalitat de Jordi Alba, que Víctor està en estat de gràcia el seu gol d’ahir va ser una barreja de sort i d’oportunisme i que Jandro té cada dia més clarividència. Abans del descans, l’equip de Ferrando, més efectiu que el Girona, ja havia encarrilat al partit, i en la segona meitat va patir molt poc. La zona d’ascens ja és a només tres punts. Llegir article	Nàstic 3-0 Girona: cop a la taula El Nàstic guanya per 3 a 0 al Girona en el derbi català de la categoria i suma la tercera victòria seguida i vuitena jornada sense perdre. Víctor, Jandro i Gibanel donen els tres punts als grana, que amb 27 punts s’apropen a tres punts de l’ascens. 5.882 espectadors passen fred al Nou Estadi. ¡¡Caram!! Quina forma de començar l’any 2009. Una gran victòria davant un dels equips més ordenats de la categoria, que fins aleshores era el tercer menys golejat amb 14 gols. Però aquest contundent 3 a 0 comporta quelcom més important. No direm la paraula clau que comença per A i acaba per SCENS, però la classificació està present. Llegir article
Un espia a Montilivi Cada quinze dies sol haver-hi més d’un càmera gravant els partits del Girona a Montilivi. Un dels que no falla mai és un exfutbolista del Nàstic. Jesús Mari Serrano no es perd cap detall de les evolucions del Girona com a local. Serrano, secretari tècnic adjunt del conjunt grana, grava tots els partits del Girona per elaborar un informe del seu rival que, segons marca el calendari, quinze dies després jugarà al Nou Estadi de Tarragona. Serrano treballa des de fa un any i mig als despatxos del Nàstic i coneix, com pocs, les virtuts i els defectes del Girona, que visita dissabte Tarragona. Ell és l’espia de César Ferrando a Montilivi. Llegir article	XEREZ 1 NÀSTIC 2 Un Nàstic con dos caras consiguió una importante victoria en el Municipal de Chapín (la primera tras 8 enfrentamientos), allá donde el 3/Jun/06 (J-40) se celebrara el ascenso a Primera División tras un empate a cero goles. Con esta victoria frente al Xerez, el Nàstic remonta posiciones y se coloca en la zona media de la clasificación. No obstante, aún permanece en el seno de la familia grana una cierta preocupación por la irregularidad mostrada por el Nàstic, no solo a lo largo de los 17 partidos disputados, sino por la de las dos mitades de este mismo partido. Llegir article
“Aquest Nadal Regala Nàstic “Aquest Nadal Regala Nàstic", mitjançant aquesta campanya, et convidem a regalar el carnet de soci del Nàstic durant les festes de Nadal. La iniciativa s'enmarca en la campanya Nàstic 10.mil, amb la col•laboració de la Cadena SER i d’ONA fm. Amb “Aquest nadal regala Nàstic”, podeu fer-vos socis amb un 50% de descompte per presenciar els últims dos partits de la primera volta i tota la recta final de la temporada. Així, els preus d’adults amb descompte són de 220 euros a tribuna, 160 a Preferent baixa, 150 a Preferent alta i 110 a gols. El descompte també s’aplicarà als més joves, que amb preus des dels 70 euros podran acostar-se a les oficines del Nàstic i fer-se socis. Llegir article	28 desembre 2008 Román Abramóvich màxim accionista de la SAD del Nàstic. El passat mes de novembre es varen iniciar els contactes i són molts els tarragonins que els va sobtar la presència del seu vaixell al port de Tarragona. Dons bé segons hem pogut saber de bona font, la intenció del Propietari entre d'altres el Chelsea de Premier League i el CSKA Moscú , seria fer-se càrrec del Nàstic. D'aquesta manera podria entrar a la lliga espanyola, amb un club que segons els seus assessors, està sanejat econòmicament, recentment ha estat a Primer Divisió i té sobre la taula el projecte de construcció d'un nou estadi. Llegir article
La mentalitat ... i el Nàstic. Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte. Llegir article	Chapín, un altre cop talismà El Nàstic afrontava el partit d’ahir a Chapín com una bona prova per mesurar el seu nivell amb els conjunts de la zona alta el Xerez, si guanyava, assaltava un altre cop el lideratge i en va sortir prou satisfet, ja que va sumar els tres punts per primer cop a Jerez de la Frontera i va encadenar per primera vegada aquesta temporada dues victòries. No va ser, però, el millor partit d’aquesta temporada dels grana, que en la primera part van deambular pel camp. Però un gol psicològic i una segona part molt seriosa en què es va veure un equip completament diferent els va permetre Llegir article