Un retorn agredolç

A banda de César Ferrando i Ricardo Resta, cinc jugadors de l’actual plantilla del Nàstic han jugat en l’Albacete; tots, però, no es trobaran al Carlos Belmonte una rebuda plàcida.El de demà a Albacete és un partit que arriba escalfat, d’una banda pel creuament de declaracions d’aquesta setmana entre Ferrando i la directiva del club manxec, i per l’altra pel passat de jugadors com ara Calle, que no es pot dir que sortís gaire bé d’Albacete aquest estiu. L’actual tècnic grana va aconseguir, dirigint el conjunt manxec, els seus màxims èxits esportius, ascendint a primera divisió la temporada 2002/03, cosa que li va valer el seu passi a la banqueta de l’Atlético de Madrid, i aconseguint una meritòria sisena posició la temporada passada, tot i els problemes econòmics que tenia l’entitat manxega. Precisament aquests problemes han estat els causants, ara, que tant a Ferrando com a Ricardo Resta –en una situació força semblant a la del tècnic grana, ja que l’Albacete encara li deu diners– demà els esperi un ambient més aviat hostil. O almenys això és el que ha intentat la directiva de l’Albacete. Una altra cosa, però, pot ser la resposta de l’afició, que podria optar per reconèixer els èxits que Ferrando va portar al club.

Rubén: "Aquest curs és molt difícil mantenir la porteria a zero" Rubén Pérez compleix la seva quarta temporada al Nàstic. En les anteriors, sempre ha començat de suplent però ha acabat sent titular. En l’actual, però, ha estat l’elegit per defensar els tres pals des del principi del curs, oferint un gran rendiment, com dissabte passat contra el Saragossa, quan va ser, amb les seves intervencions, l’artífex de l’empat a zero. Llegir article	La teoria dels partits llargs Després d’empatar dissabte sense gols contra el Saragossa, César Ferrando va explicar que la idea era aguantar el conjunt aragonès fins als minuts finals i, llavors, intentar derrotar-lo amb la velocitat. Aquest és el guió que més agrada al tècnic valencià del Nàstic –ell en diu «fer els partits llargs»,– i l’aplica en la majoria dels enfrontaments. Llegir article
Unt punt de lluita i treball El Nàstic afrontava la visita del Saragossa, el gran favorit per ascendir a primera, amb l’objectiu d’intentar obtenir la victòria després de tres jornades sense fer-ho. Però tot i allargar aquesta ratxa amb un empat sense gols, el punt aconseguit ahir contra el conjunt de Marcelino va deixar una bona sensació per la bona imatge que van deixar els grana. I és que el conjunt de Ferrando va experimentar de primera mà la gran qualitat del rival, però s’hi van saber sobreposar amb lluita, esforç i molt d’ofici. Això sí, no sense patir fins als darrers instant del matx. El Nàstic, però, tot i que no d’una manera tan clara com el conjunt aragonès, que en la segona part va disposar de nombroses oportunitats de perill, també va tenir possibilitats de decantar cap a la seva banda la balança, que al final es va quedar al mig. Llegir article	Una oportunitat que vola Guanyar a Las Palmas no és una empresa gens fàcil, i ahir el Nàstic va estar molt a prop d’aconseguir-ho i va marxar de l’estadi de Gran Canària amb la sensació d’haver perdut una magnífica oportunitat d’obtenir tres punts de prestigi en el tram de temporada en què es defineixen les posicions dels equips. Avançar-se dues vegades a camp contrari i no guanyar és frustrant, i més si l’equip afluixa el ritme i es tira enrere després de cada gol un en l’inici de cada part, quan millor ho tenia per consolidar la seva llei. A més, Moisés, que va ser titular després d’arrossegar molèsties durant tota la setmana i ser dubte fins a última hora, va tenir tres ocasions d’or que un davanter com ell no ha de perdonar, dues de les quals amb la seva eina predilecte, el cap. El fet que els grocs juguessin els últims minuts amb deu, i amb una defensa improvisada,posa encara més amargor al punt obtingut ahir pels grana a les illes Canàries. Llegir article
Pensant alternatives «Moisés arribarà justet al partit de Las Palmas i, veient que després hi ha més duels, haurem de valorar la possibilitat que jugui o no.» Amb aquest dilema es planteja César Ferrando l’equip que haurà de saltar a l’estadi de Gran Canària demà. I és que amb Víctor i N’Gal lesionats i Moisés tocat –ahir no es va entrenar–, el tècnic de Tavernes de la Valldigna s’està plantejant reubicar alguns futbolistes. Llegir article	Dues fissures massa cares La Real Sociedad arribava a Tarragona en hores baixes, amb molts dubtes i no semblava un mal rival perquè el Nàstic confirmés la bona dinàmica i la candidatura a lluitar per la zona de privilegi. Però mostrant poca cosa, l’equip basc va derrotar el Nàstic i va sortir reforçat del Nou Estadi, en bona part perquè davant seu va trobar un equip grana amb voluntat però sense gaire fluïdesa i, sobretot, perquè va mostrar un nivell d’efectivitat altíssim. El conjunt de Juanma Lillo, que va col·locar tres centrals per dificultar la connexió de Moisés amb N’Gal, va marxar al descans amb l’avantatge que li donava el gran xut de Moha després d’un rebuig de Tortolero a la mitja lluna de l’àrea (26’). En la segona part, la Real Sociedad es va dedicar a defensar l’avantatge els dos carrilers que completaven la rereguarda dels donostiarres, Carlos Martínez i Castillo, no van passar tant del mig del camp com en el primer temps fins que Moisés va sorprendre tothom amb un golàs alta directa (74’). L’empat semblava inevitable, però Tortolero va rebutjar malament la pilota i Díaz de Cerio va fer un xut ras que no va trobar cap resposta d’un Rubén superat (92’). Llegir article
Amb les bales comptades Mentre que la majoria d’equips de la segona divisió A tenen quatre o cinc davanters, el Nàstic en té tres. Al camp del Llevant Víctor es va lesionar a l’espatlla dreta i estarà de baixa un mes, durant el qual el conjunt grana només podrà disposar de dos davanters, Moisés i N’Gal, si no hi ha cap altre entrebanc. Això no seria un gran problema si el tècnic del conjunt grana, César Ferrando, jugués sempre amb un sol punta, però en els dos últims partits al Nou Estadi ha utilitzat el 4-4-2. Llegir article	Sumar així també compta El Nàstic afrontava ahir al Ciutat de València una altra prova per comprovar si està capacitat per lluitar per les primeres posicions, i tot i no aconseguir l’objectiu més desitjat, sí que en va poder sortir viu, amb un empat, després d’igualar en el tram final del partit un 2-0 en contra. Una reacció positiva i un punt d’aquells que es valoren més en el futur, ja que el partit semblava perdut quan no faltava gaire per al final; però que no ha de fer oblidar la desconnexió de la primera part, en què un lapsus de poc més de dos minuts va costar dos gols. Un aspecte que s’ha de corregir, perquè si es fa, sembla que es podran aconseguir grans coses. Amb el resultat d’ahir, els de Ferrando sí que poden presumir, de moment, d’haver encadenat la millor ratxa de la temporada, amb quatre jornades sense perdre. Llegir article